Per què s'afebleix la metròpoli espanyola?

"La metròpoli es va afeblir perquè es va negar a admetre reformes en l'estatut de les colònies i va perdre el seu poder moral sobre determinades elits, que es van revoltar"

El cap de l'estat major de l'exèrcit de terra, el general Jaime Domínguez Buj, ha afirmat que "quan la metròpoli s'afebleix" és quan "es produeix la caiguda", com va passar quan Espanya va perdre les seves últimes colònies el 1898.

La interpretació més òbvia és que el cap de l'estat major, com bona part de l'elit espanyola, considera implícitament Catalunya com una colònia. Una interpretació, a més, avalada per la infrarepresentació històrica de catalans a la capital del regne, on els alts càrrecs nascuts a les cuatro provincias del nordeste sempre són una anècdota curiosa.

Tanmateix, la frase també permet una pregunta a la inversa: Quan és feble la metròpoli? I, encara més important: Per què és feble?

Les independències de Cuba i Puerto Rico es van produir perquè els autonomistes (llegiu federalistes) d'aquelles províncies espanyoles es van cansar d'esperar reformes i van optar per la via directa. Ja el 1871, Rafael María de Labra, diputat a Corts per Puerto Rico, deia: "Es nega als espanyols ultramarins els drets i les llibertats que per la Revolució han adquirit els espanyols peninsulars".

Vint-i-un anys després, el mallorquí Antoni Maura, que coneixia bé Catalunya, on el catalanisme acabava de convergir en les Bases de Manresa, va assumir la cartera de Ministre d'Ultramar amb un projecte ambiciós sota el braç: un estatut d'autonomia per Cuba i Puerto Rico.

Román Piña Homs, historiador mallorquí proper al PP, ha escrit que "Maura era plenament conscient que el problema de les Antilles no es resolia amb les armes. Urgia una solució política." El mateix que diuen ara bona part dels opinadors propers a l'stablishment espanyol, el problema és que Espanya no sap proposar solucions polítiques.
El projecte Maura d'estatut per Cuba i Puerto Rico no va prosperar perquè les discussions dins el propi partit Liberal el van fer naufragar el 1894. Un any després, Máximo Gómez liderava les tropes independentistes en una guerra que duraria tres anys.

El propi Gómez diria, anys després, que "les reformes (de Maura) haguessin pogut evitar, si no la independència de les províncies antillanes, almenys el drama de la guerra".

És a dir, no és que les colònies aprofitessin un moment de debilitat de la metròpoli per independitzar-se, com es desprèn de les paraules del general Domnínguez Buj. La metròpoli es va afeblir perquè es va negar a admetre reformes en l'estatut de les colònies i va perdre el seu poder moral sobre determinades elits, que es van revoltar.

El propi Maura diria al Congrés, en plena guerra de la independència cubana: "Per què hem fracassat abans, el 1868, amb el règim militar autoritari? Per què hem fracassat el 1895 amb el règim imperant (de la restauració monàrquica)? Doncs perquè hem exagerat extraordinàriament l'assimilació, tot violant la llei natural, ofenent la realitat, creant per a Cuba una vestimenta que li molestava en totes les costures."

El mateix discurs, canviant les dates i Cuba per Catalunya, el pronunciarà algun espanyol sensat d'aquí un temps.

 
 

Comentaris