PER QUÈ LI DIUEN FINANÇAMENT QUAN VOLEN DIR ARRASAMENT

"L'operació per liquidar Catalunya no s'ha aturat mai. I espera't"

No en tingui cap mena de dubte: el comunisme ha triomfat. I on diu comunisme posem-hi socialisme, que és lo mateix. Veuran. Algú creu que estem debatent el finançament? Ca! Quan diem finançament parlem d'anivellament, aplanament, arrasament. Com ha dit Zapatero des de Itàlia el nou acord "millorarà el finançament de totes les comunitats autònomes". El què dèiem: comunisme. Piconadora. Tant suar per acabar sent uns metres quadrats d'igualitari pàrquing de supermercat. Així és, així serà. Paraula de Formigó.

Perquè hi haurà acord i serà... com tots els pipicans que hi ha a Catalunya. Perquè el problema no és aquest, el problema és una altre. Guaita tu, ja és ben curiós que la democràcia estigui ofegant Catalunya. Ja és ben curiós que en el moment que es decideix que tot l'estat sigui igual (llegeixis cafè per a tots i a Catalunya gotes de salfumant i d'altres licors letals) Catalunya comença un procés d'ensorrament i les altres comunitats d'enlairament. Què està passant? Però què està passant des de fa anys?

El franquisme i la transició democràtica es donen la mà. El feixisme i el comunisme. I si abans eren cops de porra, tortures i pors, avui amb una fulla d'excel, dos power points i un somriure et poden destruir. I sí abans no teníem drets, ara no et serveixen de res els drets. Res és la paraula. Res. I això és només l'inici. L'operació per liquidar Catalunya no s'ha aturat mai. I espera't.

Falta poc perquè passi una cosa que decidirà el nostre futur. Queda poc perquè vagin morint totes les persones que encara poden donar un testimoni directe, per exemple, de la Guerra Civil. En el moment que ja no tinguem veus haurem de parlar. Perquè, no t'amoïnis, que començaran a sortir ventrílocs per tot arreu. Qualsevol dia d'aquests ens fotran la culpa del 11-S, del canvi climàtic i de l'alopècia avançada de l'Ós Yogui.

Quan ens quedem sense memòria, i si no sabem mantenir-la vida, no s'amoïnin, arribaran d'Alcorcón, Jaén, o Palencia tràilers sencers plens de memòria, de memòria espanyola. Perquè els consumim, com qui li fot mossada a un croissant darrera un altre. Arribarà un dia que, mica en mica, anirem tornant-nos borrosos, com si ens esborressin amb una goma. No és cert el què dic? Cada dia m'he de justificar perquè parlo català, perquè faig això, perquè faig lo altre... Això és esgotador. És doblement esgotador en una societat aparentment democràtica. Aquesta és la trampa. Una dictadura té una justificació, un alè, un impuls. Ara, ara què? Ara vota i rebota.

Rossend Llates, escriptor i periodista de la Catalunya dels anys trenta, té unes memòries que només pel seu títol ja paguen la pena: Esser català no és gens fàcil. Doncs això i cada dia menys. I prenguin nota –ara que ha sortit publicat el seu dietari- del que diu Jaume Miravitlles el 1942. El gran Miravitlles, el Comissari de l'innovador Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana. L'amic de Dalí, el jove eixelebrat de Prats de Molló, després comunista, després d'ERC, enamorat dels Estats Units (ei, un dia en parlem d'això!). Miravitlles escriu al pas per l'exili mexicà una cosa interessant, precisament, a una reunió amb "personalitats" d'ERC. En un moment en que ningú sap cap on tirar i encara es viu il·lusionat que si es guanya la Segona Guerra Mundia els aliats ens escombraran Franco. Miravitlles diu: "He estat jo qui he defensat la tesi de l'oportunisme catalanista només limitat per dues fronteres: el comunisme i el feixisme".

La majoria se'n van adonar. Inclús, els que com Miravitlles van ser un fervents comunistes. Tots se n'adonen. Se n'adonen que la dualitat dels extrems mata Catalunya. Ahir uns, avui uns altres. És igual. Catalunya mai, mai, mai podrà ser i viure amb aquests sistema esquizofrènic i que nega la llibertat. I la llibertat és el garant de la democràcia, no pas al revés. Si la generació de la Guerra se'n van adonar, ni que sigui després, com és que ara no ens en volem adonar?

 
 

Comentaris