Per què els mitjans de Madrid són així? Una hipòtesi

"Els mitjans de Madrid tenen molt poca autonomia real. Els públics, per intervenció política i, els privats, perquè deuen els seus ingressos a unes empreses de l'Ibex que, a més, participen en el seu accionariat"

Una de les característiques més vistoses d'aquesta crisi política és l'actitud dels mitjans de comunicació de Madrid. A diferència dels de Barcelona, no hi ha diversitat en les línies editorials, ni cap diferència apreciable entre els que són públics o privats. Tant se val si es reclamen d'esquerres o de dretes, ni quina sigui la seva penetració quantitativa o qualitativa dins la societat catalana. Tret de molt poques excepcions -més o menys corresponents a l'estretíssim espai comunicactiu de Podemos-, els diaris, televisions i ràdios de la capital d'Espanya són inequívocament agressius contra un moviment de gran base popular que, paradoxalment, es manifesta a uns centenars de quilòmetres i en un context que, en principi, ells coneixen perfectament

 

Tanta uniformitat contrasta poderosament amb la premsa internacional, que presta atenció preferent al conflicte entre Catalunya i Espanya, però sempre amb intenció d'objectivitat. De fet, si hi ha una línia predominant, definida per l'eix The New York Times/Le Monde, és la de demanar que Madrid autoritzi -i guanyi- un referèndum a Catalunya. 

 

 

Els mitjans de Madrid tenen molt poca autonomia real. Els públics, per intervenció política i, els privats, perquè deuen els seus ingressos a unes empreses de l'Ibex que, a més, participen en el seu accionariat. La posició anticatalanista és, per tant, concertada. Al meu parer, amb un doble objectiu. D'una banda, mantenir l'opinió pública espanyola al marge del conflicte, en la creença que l'acció de l'Estat ni els afecta ni els perjudica i així tenir les mans lliures per a qualsevol nivell repressiu. En segon lloc, aquesta concertació informativa intenta construir una minoria de bloqueig de l'unionisme social a Catalunya -mobilitzable, en cas de necessitat- refractària a uns arguments de l'independentisme que es presenten com a falsos o perillosos.

 

En qualsevol cas, l'opinió dels ciutadans espanyols no compta. Gens. I aquesta és una de les raons per les quals el règim del 78 ha aguantat quaranta anys gairebé fossilitzat. Una dificultat més per a la democràcia. Un incentiu més per a la independència.

 

 

 

Comentaris