Per quan passi tot això

"Seria desitjable que les forces sobiranistes tinguessin algunes persones capaces de sostreure's a l'exclusivitat electoral per pensar en el dia de demà, per quan passi tot això i s'acabi el cicle electoral"

La cursa electoral vertiginosa en la qual estem immersos no sembla pas el paisatge més adient per tal de reflexionar, amb serenor, sobre el destí futur del nostre poble i no sols sobre els resultats immediats a les urnes, de cada sigla. Talment les temporades de fitxatges futbolístics, les candidatures intenten impactar amb els noms que, finalment, integraran cada opció. D'aquesta manera, hi trobem els noms previsibles, les presències insospitades i les absències inesperades i aquells noms desconeguts que són el caprici personal o la quota privilegiada dels líders. Ara, doncs, tot gira a l'entorn dels resultats electorals del 28 d'abril i aquesta circumstància passa per davant de qualsevol altra consideració. Es tracta de fer el millor resultat possible, tant a les Corts espanyoles com, aquí, a les Corts Valencianes I, superada aquesta etapa, vindrà la segona, la del 26 de maig: Parlament Europeu, Parlament Balear i eleccions municipals. D'aquí en sortiran també Diputacions, Consells Comarcals i els diferents Consells Insulars. Llàstima que, en el cas de les europees, es desaprofiti l'oportunitat de presentar la batalla cabdal en aquests moments per a l'independentisme  -saber la força que té en el seu conjunt i exhibir-la davant Europa i el món- i s'hagi preferit mesurar qui pesa més -si Junqueras o Puigdemont.

 

Aquest ritme accelerat, tanmateix, continuarà durant setmanes i mesos per tal d'establir majories de govern a Madrid i València, primer, i més tard a les Balears, a les set diputacions peninsulars del país i als 1.556 municipis dels Països Catalans al sud dels Pirineus. La plana major dels partits, a la presó, a l'exili o en llibertat vigilada, estarà abocada al que serà l'activitat més prioritària de totes: obtenir el màxim de vots per tal de fer-los valer després en els pactes postelectorals per configurar els diferents governs. I amb això tindrem ja l'estiu al damunt, les vacances i la sentència del judici polític als dirigents independentistes. Tal i com va tot, no és pot descartar que el president Torra acabi sent inhabilitat i, doncs, que en no poder continuar en el càrrec institucional màxim per més temps, no quedi més opció que dissoldre el Parlament i, a la tardor, s'hagi d'anar a noves eleccions a Catalunya. No deixa de ser pel cap baix ben trist, però alhora significatiu de la nostra pròpia feblesa, que la desobediència de què s'acusa el màxim representant del país sigui per haver col·locat unes pancartes al balcó del seu palau presidencial. Francament, si no es té prou poder com per penjar el que es consideri oportú a la plaça de Sant Jaume, potser que ens comencem a plantejar unes quantes coses.

 

 

Durant tot el que ens resta d'any, doncs, tot fa pensar que no sortirem de la sínia electoral i que hi anirem fent tombs fins a l'extenuació, ja que a això dedicaran els partits tots els esforços. Seria desitjable, però, que les forces sobiranistes tinguessin, tanmateix, algunes persones capaces de sostreure's a l'exclusivitat electoral per pensar en el dia de demà, per quan passi tot això i s'acabi el cicle electoral. Si no volem continuar, un any sencer, com fins ara (sense lideratges, sense carta de navegació i sense estratègia unitària que ens dugui a la victòria nacional i no sols electoral) necessitem sortir de la sensació general de desorientació, improvisació i absència de brúixola col·lectiva, clara, entenedora i creïble. Perquè es pot donar el cas que hi hagi qui guanyi les eleccions, però que hi continuï perdent el país.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?