La Guàrdia Civil menteix i ho podem demostrar. L’escorcoll d’Unipost va ser seguit amplíssimament per Món Terrassa, amb enregistrament constant de videos i fotografies fetes per la redacció i publicades minut a minut. I sabem que -com ja vam explicar en aquelles dates- en cap cas hi va haver violència, més enllà del moment en què els guàrdies civils van marxar i els Mossos d’Esquadra els van obrir pas amb una certa contundència. Res més. La resta van ser consignes polítiques i els clavells que protagonitzaven les concentracions d’aquells dies.
El relat que aquests agents reiteren al Tribunal Suprem només demostra que la Guàrdia Civil és una policia política al servei d’una opció que, a hores d’ara, és minoritària dins la societat catalana. Un país que, majoritàriament, reclama i defensa la legitimitat d’una consulta democràtica sobre el seu futur institucional. L’odi, per tant, és el seu. Incrementat perquè aquests funcionaris, armats fins a les dents i amb tot un estat al darrere, van ser incapaços de trobar ni una sola urna a cap poble o ciutat de Catalunya.
Però això importa ben poc a la justícia espanyola, que escolta com els seus policies diuen que veien odi a la cara de la gent. A la cara. I per la cara condemnaran.
