Passi el que passi, es decideixi el que es decideixi avui, el valor més important a preservar és el de la unitat. Govern i Parlament han de prendre les decisions adequades perquè s’hi senti representada -almenys- la franja central del país, la que va de la CUP als comuns, passant per l’espai central de Junts pel Sí. És aquesta suma la que ha de protegir la sobirania del país; és a dir, la conquesta democràtica que van lluitar, a cara descoberta, milers i milers de persones que tenen tota la determinació per ascendir a ciutadans de la República.
El Parlament ha de respondre fidelment a la demanda democràtica de l’U d’Octubre, però també ha de garantir que l’itinerari marcat tindrà alguna possibilitat d’èxit. I això no serà fàcil. Tot i que, a l’altra banda, la possibilitat de convertir Espanya en una Grècia gran genera una tremolor de cames que no per oculta és menys real. Arribem al 10 d’octubre amb una espiral insostenible per ambues bandes, aquesta és la realitat. Però la por de l’Estat, ja de per sí, és una victòria històrica.
L’esforç titànic de l’U d’Octubre s’ha de veure recompensat amb una afirmació directa i solemne. Els catalans mereixem recuperar la presència al món que vam perdre -sense renunciar-hi mai- fa tres segles. Avui el món mira al Parlament de Catalunya. O sigui que aquesta vegada ni la prudència ni la imprudència no ens poden fer traïdors.
