Per asperam ad astra

"Hi ha elements que clamen al cel en un territori que ja és víctima d'un espoli fiscal i es veu privat de beneficis que sí tenen zones subsidiades"

Hi ha gent a les espanyes que es pregunten, o bé fins i tot plantegen als seus coneguts catalans, quins són els motius de que molts d'ells hagi anat agafant una deriva majoritàriament independentista. Imbuïts de la mentalitat assimiladora que han mamat i del concepte reduccionista d'espanyolitat excloent, uniformista i sense matisos, van per la vida amb prejudicis, menyspreus, discriminacions i actituds absolutistes d'esquerres pròpies de les ordenances militars de Carles III sobre les quals l'enginy popular ja ha dissenyat versions humorístiques inspirades en textos reals. Per exemple, "els inferiors (llegiu catalans), només pel fet de ser-ho seran severament castigats". O bé, "no s'admetran a les tropes de S. M. ni gitanos, ni murcians, (afegiu catalans), ni d'altra gent de mal viure". I així, com una mena d'antisemitisme i de creació d'un imaginari enemic interior que justifiqui aparentment els perfils d'una identitat pròpia tan fràgil que necessita afirmar-se a la contra.

Això, de portes endins, perquè pel que fa a la projecció exterior, val encara el Machado de "Castilla, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora". I com és lògic, hi ha unes substancials minories que no es resignen al boc expiatori de les frustracions i dels fracassos d'una majoria intolerant que necessita per ser ella mateixa, fer-ho a costa d'algú altre, preferentment susceptible de ser aglutinant des de la seva pretesa condició d'enemic interior.

En el debat actual, han sortit de teloners els Fiscal General de l'Estat, que com ja saben els lectors es regeix pels principis d'unitat i jerarquia, cosa que , naturalment, vol dir que no entra en la pretesa independència del poder judicial. Ans al contrari, com a subordinat del govern. Ja va pronunciar-se solemnement a favor de la indissoluble unitat d'Espanya. Llàstima que el rei, lesionat i pendent de les seves pròpies cabòries, mentre presidia l'acte, no es va assabentar de res i en acabar el discurs del titular de la Fiscalia, li va tornar a donar la paraula. Tanmateix, els efectes de tenir present el pa que s'hi dóna, va agafar el relleu del president del TC ja que abans de tenir el càrrec, s'havia dedicat a ofendre, insultar i demostrar la màxima animadversió contra Catalunya i es va ratificar en uns atacs que l'haurien de incapacitar per dictar sentències que eventualment poguessin perjudicar a la Generalitat. És més, es va declarar competent per a posar en pràctica els seus prejudicis malgrat ser un militant de base, de carnet i xapa del PP. D'això , a Madrid, se'n diu Tribunal imparcial, tan si vostès s'ho creuen com si no.

Per tant, si tal com diu el proverbi: allà on t'estimin molt no hi vagis gaire sovint, és evident que allà on et demostren odi i, a més a més, t'amenacen, la teva reacció serà inevitablement la d'independitzar-te d'aquests germans caïnites, perquè en el passat ben recent han passat de la paraula a l'obra i ara mateix el primer cap d'Economia de la "Falange Española" refundada, assessor de la FAES aznariana i premi Príncep d'Astúries, prof. Velarde, acaba de fer unes declaracions en les que no descarta que s'hagi de recuperar la famosa frase d'Espartero de que cal bombardejar Barcelona cada 50 anys. Cosa que aquell conglomerat de nazis, feixistes i falangistes ja van fer al 1936-39 amb aviació i bombes contra la població civil indefensa de Barcelona, la primera gran ciutat que va tenir una agressió de genocidi tan inhumana i covarda. Per tant, atesos els precedents, potser les paraules del professor haurien de ser delicte. Cal afegir que diu molt poc en favor dels militars colpistes ser descendents dels inventors dels camps de concentració que el general Weyler va estrenar a Cuba, en una data (la del 1898) en que l'Espanya de la Restauració vivia despreocupada la buidor i la prostració d'un país sense consciència crítica que, fins a un cert punt com ara, anava a la deriva.

En ple desgavell, se'ls diu als catalans que cal espanyolitzar els nens a l'escola o bé, hipòcritament, Esperanza Aguirre (presidenta de l'agència turística d'Espanya a les 24h de cessar de presidenta de Madrid i negociadora del casino Eurovegas) que reclama catalanitzar Espanya, que vol dir el mateix per passiva i que, en boca d'ella, és un sarcasme, atès que seva és la declaració de que Endesa havia de ser Alemanya o italiana abans que catalana. Als catalans, doncs, se'ls invita a compartir la cleptocràcia del país més corrupte del món industrialitzat i plusmarquista de l'atur amb un 26% de la població act9iva (un 50% dels joves) sense feina. Una país que ja ha anunciat que retallarà les pensions de jubilació i que trencarà el pacte sagrat de que el pagament de les quotes dels treballadors comportava la garantia de l'Estat de que les pensions i el seu poder adquisitiu eren segurs.

Es veu que un govern aparentment tan catòlic no té present que defraudar a l'obrer el seu jornal és un pecat contra l'Esperit Sant o, més modestament, la ruptura del Pacte de Toledo. Tot això sembla que és el que hauria de preocupar el PP, però, en canvi, Pau Pintó, membre del consell executiu del partit i regidor de Lleida es va despenjar amb el missatge de que els participants de l'exemplar Via Catalana eren uns assassins.

D'altra banda, hi ha elements que clamen al cel en un territori que ja és víctima d'un espoli fiscal i es veu privat de beneficis que sí tenen zones subsidiades. A Andalusia hi ha més invàlids que jubilats, cosa que sense una bomba atòmica és impossible. A Extremadura els hi paguen l'odontologia i un ordinador per cada pupitre. I aquí, no. És més, a Madrid van fer amb Gallardón 89 estacions de metro amb subvenció d'Europa, aquí, només una i quatre autopistes gratis per anar a l'aeroport, tres ja en suspensió de pagaments. A més, metro per un euro per anar a la terminal de 6.000M d'euros. Aquí, 30 euros de taxi i cap autovia. Ara volen un AVE a Barajas, perquè Iberia és una ruïna i volen revifar l'aeroport pagant nosaltres. L'ajuntament de Madrid té un deute de 8.000M d'euros, però Montoro encara els donarà més diners. Que es tracta de fotre El Prat que no ha mort malgrat el tracte injust al qual el van sotmetre. A més a més, diuen mentides. En el primer semestre és fals que Catalunya hagi perdut inversió estrangera. N'ha perdut Madrid i Espanya, mentre que a Catalunya ha pujat un 42%.

Això sí, Espanya es prepara per tenir un terç dels pobres que l'austeritat causarà a tot Europa. I, a dins de casa, augmentarà la desigualtat dels fastigosament rics en relació als pobres. No hi fa res que AENA hagi perdut 68,9M d'euros el 2012, un 172% més del previst. Però tota aquesta disbauxa l'hem de pagar nosaltres que en som víctimes pel designi de que, en abandonar-nos Iberia, ens quedem sense vols internacionals. Tot sigui, però, per "ad maiorem Madrid gloriam", perquè en aviació encara que Iberia s'hagi arruïnat i no pugui ni renovar la flota, l'ajut que li donarem entre tots els castigats i marginats serà per anar "per asperam ad astra". Sí, senyor! Pel nostres sacrificis a les estrelles d'ells. Qui vol tenir tractes amb uns tramposos de cartes marcades? Algú sonat, potser.

 
 

Comentaris