Una de els incògnites davant de les properes eleccions al Parlament és quants grups estaran representat a la cambra. Ara fa uns mesos semblava molt clar que tendíem cap una fragmentació de la representació política amb la gairebé segura entrada de noves formacions al Parlament, però les diferents enquestes que s’han anat publicant últimament qüestionen les possibilitats de que aquest grups entrin al Parlament. Ho consideren difícil, però no ho descarten. També segons les enquestes, i a partir de la intenció directe de vot, qui tindria mig peu al Parlament és la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada.
La Plataforma és una formació xenòfoba que està explotant els conflictes que la immigració provoca, sobretot ara que s’estan aprofundint els efectes de la crisi. Davant d’aquesta amenaça hi ha qui proclama que cal establir un cordó sanitari a l’entorn d’aquesta formació i no parlar-ne per no fer el caldo gros. És una posició que, com resulta evident en aquest article, no comparteixo. Fer-ho és imitar a l’estruç quan amaga el cap a terra i si ell no veu el que passa al seu voltant ningú el veu a ell. Per contra, el que cal fer és treure-li a Angalda el monopoli del discurs públic sobre la immigració.
És tant erroni considerar la immigració com un problema com pensar que augmentar la població d’un milió d’habitants nouvinguts en tot just deu anys no genera cap conflicte. És aquest espai entremig on s’han d’articular solucions. Quan més gruixut és el cordó que es vol posar per evitar parlar d’aquestes qüestions més s’afebleix el fil que sustenta la nostra convivència.
