“Plurinacional”… El PSOE de Pedro Sánchez vol abandonar la funció de complement sistèmic al PP i recuperar l’aparença d’alternativa de govern. Per això necessita retornar a l’antiga aliança amb el catalanisme polític, amb un PSC capaç de situar-se, un altre cop, al centre de l’escenari polític català i un discurs públic més amable amb les forces principals del sobiranisme -ERC i PDeCAT-, que sumen setze diputats estratègics al Congrés.
Per tot plegat, Sánchez ha rebobinat fins al famós “apoyaré…” de José Luis Rodríguez Zapatero. En aquell moment, la principal innovació del zapaterisme va ser introduir conceptes i paraules que no signifiquen res, però que, aparentment, distingeixen el vocabulari del socialisme espanyol del discurs casernari del PP. Ara Pedro Sánchez retorna al parany per a catalans, estrenant una certa autonomia respecte al PP.
El problema és que la política de l’apoyaré és un arcaisme totalment inservible a la Catalunya d’avui, on el PSOE és vist com una part del problema. Plurinacional -com nacionalitat o nació cultural- és la manera educada de negar als catalans el dret a decidir el propi futur. El PP diu el mateix, però almenys se l’entén més.
