Pedres al propi sostre

"PP i Ciutadans van contemplar des dels seus escons i sense moure un dit com s'estomacaven entre ells els defensors del dret a decidir"

El trencament de la majoria sobiranista del Parlament va enfilar-se ahir als primers llocs dels sumaris de ràdios, televisions i diaris de tot l'Estat. Aquesta és una de les primeres conclusions de la moció presentada per la CUP a la Cambra catalana en què es defensava la convocatòria d'un referèndum unilateral en cas que l'Estat no accepti la consulta. CiU va votar en contra, i ERC, junt amb ICV-EUiA, van votar a favor.

Per als mitjans espanyols, que contemplen tot el procés sobiranista amb un distanciament que en el millor dels casos es podria descriure com a gèlid, la notícia era doble. D'una banda, l'esquerda al front CiU-ERC, un front majoritari i contundent que lidera el procés sobiranista i que s'ha trencat per una simple votació d'una moció impulsada pel darrer grup de la Cambra. Però és que a més, i per si no n'hi havia prou, la votació va brindar una imatge d'afebliment del pols per part de CiU. Tant se val que, la federació no fes més que defensar el que fa mesos que proclama -és a dir, la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries en cas que no s'accepti la consulta-. La qüestió és que ahir la fotografia que van captar els mitjans estatals era aquesta: el front es divideix i el pols s'afluixa.

No és cap secret que ara mateix la credibilitat del procés sobiranista passar per garantir-ne la màxima unitat. Fa setmanes que des de les plataformes independentistes alienes als partits es defensa una candidatura unitària a les eleccions europees que permeti constatar a les urnes la consistència d'aquesta proposta. Unitat és la paraula clau. I ahir, a l'hemicicle, aquesta unitat va saltar pels aires. I ho va fer per una senzilla moció. "No passa absolutament res", va ser la sentència de la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, en acabar la votació. Però el cert és que l'esquerda va ressonar amb entusiasme a Madrid.

La CUP va demostrar ahir fins a quin punt els seus moviments preocupen a ERC i també a ICV, que no dubten a trencar una majoria tan fràgil però tan important com és la del dret a decidir abans de quedar en evidència davant l'estrebada dels tres diputats que ocupen els tres darrers escons de l'hemicicle –els que ofereixen millor vista, per cert-. L'estratègia de la CUP és tan senzilla com la que va aplicar la setmana passada UPyD de Rosa Díez per trencar PSOE i PSC en una votació sobre el dret a decidir al Congrés. La diferència amb la CUP és que UPyD no va utilitzar com a arma llancívola contra el PSOE un dels seus puntals polítics. Al contrari, el vot per erosionar el PSOE no feia més que avalar la seva tesi de UPyD contra la consulta i de defensa de la Constitució que es va aprovar per aclaparadora majoria.

Pel que fa a CiU, la votació va palesar de nou la fragilitat extraordinària del terra que trepitgen els diputats nacionalistes, però a més va servir per constatar una preocupant incapacitat de reacció en l'esgrima parlamentaria més bàsica.

Conclusió, ahir al Parlament els únics que podien estar realment satisfets eren PP i Ciutadans, que van contemplar des dels seus escons i sense moure un dit com s'estomacaven entre ells els defensors del dret a decidir.

 
 

Comentaris