Ho tenia bastant claret, però ara m’hi refermo. A la Mònica Terribas la van fer directora de TV3 per la via Javier Clemente, gran teòric i pràctic del “patada, patum, p’arriba!“. És a dir, que aquesta gran periodista i millor entrevistadora tenia mèrits de sobra per assumir la responsabilitat de dirigir la nostra tele pública, però que les intencions dels polítics en el poder també han quedat clares, un cop més, ara arrel de l’entrevista al president Montilla que li va fer la Terribas dilluns passat. Les reaccions en contra que ha desencadenat el suposat “interrogatori” de Terribas n’és la prova definitiva. I n’hi ha per llogar-hi cadires.
Mònica Terribas és dels pocs entrevistadors de primera que en aquest país repregunta. Fa una cosa tan senzilla (i tan difícil alhora, es veu) com la següent cadena:
–Terribas: “Vostè farà tal cosa?”
–Polític: “El cas és que avui fa bon dia”
–Terribas: “Sí, però… vostè farà tal cosa?”
I així fins que o el polític contesti o quedi flagrantment explícit que no li dóna la gana de respondre la pregunta. Això, un cop més, després de massa temps, va tornar-ho a fer dilluns passat. Perquè ja fa massa temps que es van carregar La Nit al Dia i potser alguns se n’havien oblidat, però el cas és que aquest és l’estil d’entrevista que fa Mònica Terribas. Entrevista de veritat, no massatge, no catifa amb forma de periodista, no cosa llepa, no genuflexió amb el poderós.
És per això que em refermo: a Terribas la van catapultar a la direcció de TV3 per fulminar-se La Nit al Dia i sobretot les entrevistes d’una periodista que segurament en aquest registre no encaixava en la Catalunya del “no paraules”. Ahir, Antonio Franco (periodista, sí) deia a la ràdio que ell com a espectador s’havia sentit incòmode en algun moment en veure l’entrevista. Jo vaig pensar que ho deia perquè el president no hauria dit alguna cosa coherent o certa, i que això l’hauria incomodat. Però no. Es veu que l’havia incomodat que una companya periodista fes la seva feina. Que tallés l’entrevistat! Alerta! Anatema!
Tot plegat és molt simptomàtic. Per preocupant. Com també és molt nociva l’afició d’uns quants a posar entre cotonets al president José Montilla. Algú s’imagina aquest tipus de reaccions (les dels Ferran, Franco i demés) després d’una entrevista de qui fos amb Jordi Pujol quan era president? No, oi? Primer perquè Pujol ja s’hauria defensat tot sol i on havia de fer-ho, al plató. Però a més, passa que aquest tipus de corifeus del montillisme li fan un mal favor al seu líder. En reflecteixen la gran feblesa. Ahir Sergi Pàmies ho escrivia molt bé: “Trata de arrancarlo, Mònica!”. Perquè ara només faltaria que la culpa que Montilla no arrenqui fos de la Terribas…
