L’exitós documental sobre el 20-S emès per TV3 el passat dijous demostra no només que la «justícia» espanyola ha segrestat 9 conciutadans que no han comès cap delicte, sinó que el moviment republicà és profundament pacífic i ferm en les seves conviccions. Cap faula pot alterar aquest tarannà que mai ha deixat ni deixarà de ser nostre. Es trigarà més o menys, però algun dia els responsables d’aquesta flagrant injustícia hauran de respondre pel robatori d’un temps insubstituïble als presos polítics i les seves famílies.
Certament, hem de reconèixer que el panorama que tenim al davant no és gens fàcil de pair. Venim d’uns anys d’alta intensitat, encara que, massa sovint, el fet de viure en aquesta societat de la immediatesa ens pot fer pensar que anem lents. Posem les coses en perspectiva. Estem lluitant contra un Estat que, malgrat ser roí, té recursos potents al seu abast per entrebancar el nostre digne camí cap a la República. Però hi ha una cosa que no té, i això és la força del carrer. Aquesta última, però, necessita refer-se i oxigenar-se. Volem ser més. Necessitem ser més. Podem ser més. I això només és possible si posem els valors republicans al cor de cadascuna de les nostres accions.
En el context d’una Europa greument amenaçada per l’arribada al poder de moviments populistes d’extrema dreta, el moviment republicà a Catalunya ha de fer tot i més per desmarcar-se de manera contundent d’aquesta tendència. Tant els actors de la societat civil com els partits polítics hem de contribuir a la redefinició del nacionalisme català com a espai de llibertat, de progrés i de justícia social. No serà gens fàcil, gens, entre altres coses perquè més d’un milió de persones contràries al projecte republicà i a tot el que fa flaire de català han votat un partit ultranacionalista espanyol i identitari com és C’s.
Ara bé, ni la dificultat del repte, ni la terrible repressió ens han de fer por. Al cap i a la fi, aquella gent que ha votat a favor dels empresonaments, del 155 i de la repressió també seran ciutadans de la República i hauran de contribuir al progrés social del país. No podran defugir eternament el diàleg social. I la nostra força rau precisament en la nostra capacitat de confrontar i defensar pacíficament les nostres legitimes idees amb la gent més reticent. La valentia és això. Deixem el terreny de l’odi i de l’essencialisme als qui el practiquen. Preparem-nos per inundar els nostres municipis de valors republicans. Perquè l’aprofundiment democràtic comença al món local.
