Pas enrere, pas endavant

"I si resulta que no cal eixamplar la base perquè en realitat la base ja està eixamplada?"

I si resulta que no cal eixamplar la base, però no perquè "ja hem votat i ja hem guanyat i la resta és traïció", sinó perquè en realitat la base ja està eixamplada? I si resulta que ja tens una majoria claríssima i no la saps veure ni treure'n profit? I si resulta que tens una proposta política que és tan inacceptable per l'estat espanyol –i tan rupturista– com ho és la independència però que, a diferència de la independència, compta amb el 55% del vot popular, el 58% dels diputats del Parlament, i el reconeixement del 80% de la ciutadania en totes les enquestes com a millor manera de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya? I si resulta que tens una proposta política que deixa sense arguments l'unionisme, i que l'opinió publicada internacional compra amb molta més facilitat perquè ja l'ha vista en països civilitzats com el Canadà i la Gran Bretanya? I si resulta que tens una proposta política que entronca a la perfecció amb l'1 d'octubre, que és el dia que vam guanyar i que ens fa sentir orgullosos a nosaltres i culpables a ells, en comptes d'entroncar amb el 27O, que és el dia que vam fer el ridícul i se'ns van veure totes les misèries?  I si resulta que la pancarta guanyadora no és independència, sinó referèndum?

 

Potser l'independentisme no hauria de tenir por ni vergonya de fer un petit pas enrere en el què, perquè potser això és precisament el que el pot habilitar a fer un pas endavant en el com. Potser és més fàcil que s'entengui un salt qualitatiu en la lluita, un embat molt més intens i durador que el de l'octubre, si es fa en nom del dret a decidir en comptes d'en nom d'una declaració d'independència que no va ser defensada ni pels que la van votar. Potser es poden activar mecanismes nous de solidaritat i suport internacional al voltant del let catalans vote. Potser l'existència de presos i exiliats se li pot fer més insuportable a l'estat si tothom entén que són allà per haver posat urnes i per voler tornar-les a posar. Potser l'urna és el símbol més efectiu i imbatible del nostre moviment, i no l'estelada.

 

 

Potser resulta que tenim la solució per recuperar la unitat i tornar a prendre la iniciativa davant dels morros. Potser resulta que no cal eixamplar la base perquè ja la tenim eixamplada. Potser.

 

Comentaris