Partits sobiranistes: no us feu còmplices del robatori

"M’agradaria que d’aquí al 10N els nostres aspirants a representants representessin la sensació que sentim molts de que estem vivint un atracament de dimensions estratosfèriques"

El 10N al matí s'obriran els col·legis electorals i gairebé 5,5 milions de persones a Catalunya tindran la possibilitat de dipositar una papereta a una urna. Ho podran fer sense haver de preocupar-se que vingui la policia, sense por que la Guàrdia Civil es presenti a cop de porra o que agents encaputxats s'emportin les urnes. Són unes eleccions espanyoles convocades pels mateixos que van utilitzar la violència per arrasar la votació de l'1-O de 2017. Això és una dada objectiva i trobo que els partits sobiranistes catalans la recorden poc. Potser ens estem acostumant: tothom xerra a tort i a dret del 155 però les eleccions del 21D són part del 155. Les eleccions del 28A van ser una resposta de l'Estat al que passava a Catalunya i les del 10N, el mateix.

Posaré un exemple gràfic: imaginem que un dia estem a casa amb la família i els amics. Unes 20 persones en total. De cop un grup de lladres fortament armats entren, ens redueixen a tots i ens diuen:

 

"Us donem tres opcions:

1) Ens emportem tots els vostres cotxes.

2) Ens emportem els vostres mòbils, bitlleteres i rellotges.

3) Ens emporten tots els electrodomèstics i objectes de valor de la casa.

 

 

Ara us deixem una hora per triar una de les tres opcions. Valoreu el que més us convingui. D'aquí a una hora ens dieu quina de les tres opcions heu triat i nosaltres procedim. Si no trieu cap opció, ens ho emportem tot.

De ben segur el que passaria és que els vint amics i familiar automàticament comencessin a pensar quina de les tres opcions és la menys dolenta. Segurament el cosinet que es mou en un Clio de l'any 99 veurà la primera opció amb més bons ulls que el tiet que ha vingut en el seu flamant Lexus 4x4 comprat fa tres mesos. Segurament algú farà càlculs mentals, posant preu als cotxes, als electrodomèstics i als rellotges. El que ha vingut caminant preferirà que s'emportin tots els cotxes abans que el seu nou Iphone X i més d'un dels convidats pensarà sense atrevir-se a dir-ho, que si els lladres han entrat en aquesta casa i no en altra, potser el millor és que les víctimes només siguin els electrodomèstics. Una hora és poc temps i cal prendre una decisió. Potser, malgrat els nervis i les preses, algú té la idea de quantificar cada un dels grups, fer un estudi sobre qui resulta més afectat i, inclús, proposar una estratègia de compensació mútua un cop els lladres hagin marxat. Sigui com sigui, tinc la sensació que la major part dels 60 minuts donats pels lladres s'anirien en càlculs propis, valoració de danys i cerca desesperada del mal menor. Estic segur que serien pocs minuts i poques veus les dedicades a reflexionar sobre el fons de la qüestió: estem sent víctimes d'un robatori.

Em sembla que des del 21D, cada elecció convocada és una versió d'aquesta situació. Un cop convocades les eleccions no parlem del fet que suposa haver d'acceptar el marc que ens imposen des de Madrid. Parlem de quin vot és el més adequat per respondre a la imposició, fem càlculs sobre quin resultat seria el menys dolent i valorem quina és la manera de perdre menys. Però dediquem molt poc temps a reflexionar sobre el que significa la imposició i l'agressió de totes i cada una de les convocatòries. Oblidem que el 21D el poble va votar per un president però aquest no va poder ser investit. Oblidem que a les municipals vam votar regidors que no vam poder exercir el seu càrrec, que a les eleccions europees vam votar diputats que no han pogut accedir al seu escó del Parlament Europeu i que el 28A vam enviar diputats al Congrés que només van seure al seu escó una estoneta.

Vaig anar a votar el 21D. Vaig tornar el 28A (aquell cop com a candidat). Vaig votar a les municipals i vaig votar a les europees. Segurament el diumenge 10N m'aixequi i m'apropi al meu col·legi electoral i torni a votar. Enfadat, dubtós, amb contradiccions i poques ganes. Potser sí que en una situació d'emergència cal triar entre que ens robin la cartera o la casa sencera. Però el que em faria sentir realment malament és els "nostres" partits dediquessin tots i cada un dels 60 minuts a oferir-nos el mal menor, a trobar quin robatori és el menys lessiu. M’agradaria que d’aquí al 10N els nostres aspirants a representants representessin la sensació que sentim molts de que estem vivint un atracament de dimensions estratosfèriques. Voldría que em convidessin a anar a votar reconeixent que ells sols, amb els escons que els donem, mai seran suficients per aturar els lladres. M’agradaria que recordessin i que fessin pedagogia de que el robatori al que estem sotmesos no s’aturarà només votant-ls a ells. Que fossin prou sincers per dir que ells poden ser una part de la solució, però que sense la gent organitzada i la mobilització mai ens deslliurarem de la banda criminal. M’agradaria que ens tractessin com adults mai més ens diguessin: “si em votes, jo t’ho soluciono”. Si no fos així, començaré a pensar que els lladres han entrat a casa perquè algú dels 20 convidats li havien fet una còpia de la clau.

 

Comentaris