Partit únic

"Res impressiona tant com un projecte polític defensat des de posicions ideològiques diferents"

Hi ha una cosa que em fa patir de la situació actual del Procés. Enteneu-me, tot plegat és força preocupant en general però hi ha un aspecte que m'inquieta especialment: la recerca desesperada d'unitat a les eleccions. La idea d'un partit únic que defensi "la veritat única". Aquesta fal·lera de diversos periodistes i polítics que tot l'espectre independentista (català, alguns dirien) es vehiculi en una única opció electoral. D'entrada, sense pensar-hi gaire, pot semblar una opció atractiva. La independència, el referèndum, la llibertat, la justícia, la democràcia, són idees poderoses i qualsevol discrepància política és menor al costat d'aquestes qüestions. Aquest argument sembla lògic i, precisament per això, ha estat assumit amb naturalitat per bona part de la ciutadania. ¿No haurien d'anar junts els partits que defensen totes aquestes grans idees malgrat les seves diferències en temes molt menys importants? És més, aquells que no defensen la idea d'un partit únic són acusats de traïdors a la independència i al país. Sembla que voler anar a les eleccions amb el teu partit, amb els teus matisos, amb les teves idees polítiques, econòmiques i socials és com apunyalar la nació per l'esquena. Aquesta mena de reduccionisme és, precisament, el que ha d'evitar qualsevol projecte que defensi la llibertat i la democràcia.

De fet, la grandesa d'aquesta revolta democràtica que protagonitzem els catalans és que és transversal i igualitària. És un revolució estrictament democràtica i cívica que té com a objectiu demostrar que la independència és una necessitat vital i no pas una ideologia. És a dir, que els catalans, siguem com siguem i pensem el que pensem, sentim la necessitat de ser lliures i poder decidir el nostre destí. Aquesta és la clau per entendre el Procés. No és un alçament nacional, com volen fer creure des de Madrid, sinó un mecanisme de resistència per fer valer els nostres drets democràtics a llarg termini. Per totes aquestes raons no podem defensar o protegir idees que ens assimilen o ens acosten al pensament únic. Hem d'esquivar tics nacionalistes que unifiquen i eliminen els matisos sota el gran paraigües de la llibertat. La independència no és una veritat absoluta, sinó l'aplicació de la llibertat de la ciutadania. Per tant, el partit únic ens col·loca exactament en el marc mental que ens volen posar des de fora. És la imatge precisa d'aquells que, sense raó, volen convertir l'independentisme en una mena de nova tirania acrítica. Absolutament al contrari del que és.

 

La independència és un exemple de llibertat radical. Una peça més del trencaclosques de la modernitat que defensem molts catalans. I de la mateixa manera que estimem la llibertat, també hem de rebutjar projectes unificadors que obliguin als ciutadans a pensar una cosa d'una manera concreta. Els matisos són importantíssims. Fem honor a la democràcia defensant la independència des de diferents posicions polítiques. Des de l'esquerra, des de la dreta, des del centre... Així és com es defensa un projecte política basat en la diversitat. Res impressiona tant com un projecte polític defensat des de posicions ideològiques diferents. Res fa tanta por com una idea defensada per un sol partit que, a més, no admet dissidències.

 

Comentaris