Partit únic

"Res impressiona tant com un projecte polític defensat des de posicions ideològiques diferents"

Hi ha una cosa que em fa patir de la situació actual del Procés. Enteneu-me, tot plegat és força preocupant en general però hi ha un aspecte que m'inquieta especialment: la recerca desesperada d'unitat a les eleccions. La idea d'un partit únic que defensi "la veritat única". Aquesta fal·lera de diversos periodistes i polítics que tot l'espectre independentista (català, alguns dirien) es vehiculi en una única opció electoral. D'entrada, sense pensar-hi gaire, pot semblar una opció atractiva. La independència, el referèndum, la llibertat, la justícia, la democràcia, són idees poderoses i qualsevol discrepància política és menor al costat d'aquestes qüestions. Aquest argument sembla lògic i, precisament per això, ha estat assumit amb naturalitat per bona part de la ciutadania. ¿No haurien d'anar junts els partits que defensen totes aquestes grans idees malgrat les seves diferències en temes molt menys importants? És més, aquells que no defensen la idea d'un partit únic són acusats de traïdors a la independència i al país. Sembla que voler anar a les eleccions amb el teu partit, amb els teus matisos, amb les teves idees polítiques, econòmiques i socials és com apunyalar la nació per l'esquena. Aquesta mena de reduccionisme és, precisament, el que ha d'evitar qualsevol projecte que defensi la llibertat i la democràcia.

De fet, la grandesa d'aquesta revolta democràtica que protagonitzem els catalans és que és transversal i igualitària. És un revolució estrictament democràtica i cívica que té com a objectiu demostrar que la independència és una necessitat vital i no pas una ideologia. És a dir, que els catalans, siguem com siguem i pensem el que pensem, sentim la necessitat de ser lliures i poder decidir el nostre destí. Aquesta és la clau per entendre el Procés. No és un alçament nacional, com volen fer creure des de Madrid, sinó un mecanisme de resistència per fer valer els nostres drets democràtics a llarg termini. Per totes aquestes raons no podem defensar o protegir idees que ens assimilen o ens acosten al pensament únic. Hem d'esquivar tics nacionalistes que unifiquen i eliminen els matisos sota el gran paraigües de la llibertat. La independència no és una veritat absoluta, sinó l'aplicació de la llibertat de la ciutadania. Per tant, el partit únic ens col·loca exactament en el marc mental que ens volen posar des de fora. És la imatge precisa d'aquells que, sense raó, volen convertir l'independentisme en una mena de nova tirania acrítica. Absolutament al contrari del que és.

 

La independència és un exemple de llibertat radical. Una peça més del trencaclosques de la modernitat que defensem molts catalans. I de la mateixa manera que estimem la llibertat, també hem de rebutjar projectes unificadors que obliguin als ciutadans a pensar una cosa d'una manera concreta. Els matisos són importantíssims. Fem honor a la democràcia defensant la independència des de diferents posicions polítiques. Des de l'esquerra, des de la dreta, des del centre... Així és com es defensa un projecte política basat en la diversitat. Res impressiona tant com un projecte polític defensat des de posicions ideològiques diferents. Res fa tanta por com una idea defensada per un sol partit que, a més, no admet dissidències.

 

Comentaris (15)
thor Fa 1 mes
Aquest, està al pessebre junquerista
Narcís ( es tracta de " la gran evasió " de Catalunya .. no pas d' ideologies de grup, no pas d'organització/ xafarranxo dins la presó que ens hi té aquest estat ! ) Fa 1 mes
Què compon la unió fa la força amb partit únic ? .. per ventura, la política no ens la fum congreso, senado i, sinó, mateix constitucional ? per ventura, l' economia no ens la fum el gobierno, llur ministeri i llurs recursos, altre cop, al constitucional ? per ventura, allò social no n'és travat de continuo per aquest estat, com aquella apujada que es volgué fer a pensions d'allò més baixes ?
Fat Boy Fa 1 mes
Doncs quan es tracta de la independencia tots van a una, des de De Gaulle al PCF, des de Churchill al Partit Laborista, des de Mao Zedong a Chiang Kai Chek, des de la Democrazia Cristiana al Partit Comunista Italia. Nomes aqui anem dividits, i aixi ens va.
Estrijol Fa 1 mes
Tu saps què és un pacte pre electoral? i una coalició? Saps què va ser Solidaritat Catalana? Doncs això.
Lídia O. Fa 1 mes
No has entès res.
anna Fa 1 mes
No volem cap partit únic. Voem aliança de tots els independentistes per fer república. Després ja triarem, segons les nostres preferències, els seus governants. Volem un Junts pel Sí amb la Cup. Tan difícil és d'entendre?
Jordi Sitges Fa 1 mes
“Aquesta mena de reduccionisme és, precisament, el que ha d'evitar qualsevol projecte que defensi la llibertat i la democràcia.” I cóm expliques el SNP de Escòcia?. És reduccionista i contrari a la llibertat i la democràcia?
Laie Fa 1 mes
Mira tú que cosa! Yo creía que cuando se hablaba de que los partidos independentistas se unieran en una sola opción electoral era una cuestión táctica. Ni se me había pasado por la mente la opción fascista del partido único. Ni se me pasa, por supuesto.
LSO Fa 1 mes
Este Jara que ha escrito este articulo, tiene toda la pinta de estar en nómina de ERC.
David Fa 1 mes
Quina veritat única? El què entenc que demanen és unitat d'acció, no de discurs. Cada persona (no partit, sinó persona) pensa diferent, també dins d'un mateix partit. Ningú demana mai ni enlloc cap veritat única. Sinó, els partits tampoc tindrien raó de ser segons aquesta idea.
Boris Fa 1 mes
Miri les conseqüències de la No Unitat. Un desgavell...cada partit ...cada organització té el seu líder i ningú ate a les raons dels altres. Perque hagi eficàcia ha d'haver unitat operativa, com no som un estat no la tenim. Vostè fa uns raonaments perfectes per arribar al caos, molt democràticament i amb molta llibertat això sí.
Arguments pobres Fa 1 mes
Això és el que presenta el sr. Jara. Una coalició de partits no és un partit únic. Una guerra com la que ens ha declarat l'estat espanyol només es pot combatre amb totes les forces disponibles i tàctiques i estratègies comunes. De fet son els partits tradicionals els que sempre volen ser l'únic partit. Jara s'et veu el llautó. El que tu vols, l'internacionalisme d'esquerra, va morir el primer dia de la primera guerra mundial. Mira si en fa de temps. Arreglem el nostre raconet i potser,
Encara tot es culpa de la gent Fa 1 mes
o els princeps ja s’ho han repensat?
Català Fa 1 mes
https://www.elmon.cat/opinio/la-independencia-comenca-per-la-ment_2072623102.html
L'article d'Alexandre és absurd Fa 1 mes
Ja el títol sembla un llibre d'autoajuda de Pablo Coelho, Osho o Jorge Bucay. La resta, donç allo qu'el títol prometia: autoajuda per a la parròquia secessionista.
Portuguez Fa 1 mes
Quererem democracia ANTES da independência... é de chorar a rir. Além disso, confundem cobardia com pacifismo. Por isso Castela vos obriga a beijar-lhe o pé, a mão já não chega. Aliás a submissão ao tirano juridico-militar castelão afigura-se essencial ao orgasmo nacional catalão, incapaz de reivindicar o seu território com soberania essencial.