Antes partía que doblá!

"Han intentat ofegar els problemes -que ells mateixos han generat- reprimint les energies contràries amb un èxit francament millorable"

Aristòtil definí la política com l’art d’allò que és possible, d’intentar treure el màxim rendiment de les situacions complicades; fer el que es pugui, en definitiva. Sovint se’n troben versions alterades que, de vegades, per simple confusió, diuen que la política és l’art de transformar allò impossible en possible, però d’altres ho fan per assenyalar volgudament el camí d’elevació que els polítics han de tenir per superar les realitats imperfectes. La política ha de ser l’art, ara més que mai, de trobar solucions als problemes i permetre la convivència i la concurrència de les energies individuals per a fer projectes conjunts entre les persones i entre les comunitats d’arreu.

Fins ara els partits polítics espanyols no han aconseguit arreglar gaire res en relació a Catalunya ni sembla que en tinguin massa ganes. Han intentat ofegar els problemes -que ells mateixos han generat- a base de repressió. Però està clar que de moment l’estratègia del “antes partía que doblá” no està tenint els efectes positius que esperen.

A Catalunya, tant els partits nacionalistes (avui indepes) com la gent no enquadrada en els partits tradicionals no estan disposats a aplanar-se davant imposicions que consideren injustes i que els han fet perdre l’esperança d’una existència en comú amb Espanya. Qualsevol observador poc espavilat s’adonaria que creixen els partidaris d’abandonar les actituds polítiques realistes (“siguem realistes què sinó mai aconseguirem avançar”) perquè consideren que no són capaces de modificar la realitat, justament perquè l’accepten. Creix la gent que incorpora audàcia a la definició de nous objectius i que vol posar la política al servei dels objectius i no a l’inrevés.

Es busquen polítics amb visió (no ho confonguem amb visionaris). La gent vol líders que arrisquin, combinin imaginació i ardidesa i proposin solucions que, transformant realitats i barreres, puguin esdevenir veritables. Quan de temps perdurarà a Espanya la idea que la repressió és la solució? Quan de temps tardarà a entendre’s que el fet de trinxar la imatge de Jordi Pujol, o la moral d’Artur Mas, o descavalcar Puigdemont i Junqueras, o que plegui en Torra no arregla res?

 

Quina idea més il·lusa allò del “descabezamiento”... Que a Catalunya un referèndum tingui una acceptació del 80% és perquè hom sap que després d’un líder en vindrà un altre, i que cal una resposta política netament democràtica.

Deia Mayor Zaragoza que un premi Nobel de Física, en iniciar una conferència, va projectar una diapositiva amb tan sols una paraula: "Inèrcia". "Aquest és el nostre gran enemic -va dir el físic- perquè ens impedeix sovint fer les transformacions que són imprescindibles per a enfrontar els reptes de cada moment". L’estat espanyol és víctima d’una inèrcia que l’impedeix afrontar civilitzadament la seva relació amb Catalunya. Una inèrcia basada en la manera de relacionar-se amb el proïsme -i afrontar les dificultats- sense reconèixer mai el dret o els raonaments de l’altre. Una inèrcia repressiva que ve de lluny i que tant de mal li va causar a Filipines i a Cuba.

La darrera mostra, aquesta mateixa setmana: la imputació de Gonzalo Boye respecte de la qual Puigdemont ha escrit: “Lawfare (guerra jurídica) a tot drap. Quan algú els guanya les partides i els deixa en evidència, embestir sense miraments”. En paraules del president Sánchez: “Nosotros somos mucho más cabezotas”. Sí, definitivament crec que Espanya és víctima del seu propi i tradicional “sostenella y no enmendalla”.

 

Comentaris (6)
Joan Valles Fa 21 dies
Parcialment d'acord, no es un problema genetic , ni de tradicions o costums ni tant sols de pertinencia tribal (malgrat que la historia sigui tossuda), Penso que la mediocritat s'ha instaurat a l'amb politic, judicial o en els mateixos mitjans . Falta formacio, autocritica i sobra exces de ego i ambicio personal. Esperem que no trigui a apareixer un bri de inteligencia per orientar els problemes , encara que ni en politica ni a nivell judicial ni als mitjans sembla que aixo sigui un merit per tr
Narcís ( la delinqüència i, no diguem-ne, ensems amb la ignorància, n'és il·limitada .. només entèn de la força animal, de l'animalesa, així només fum marxa enrere davant animal que els faci front/ els pugui ! ) Fa 22 dies
Ras i curt : és obvi que allò que fa veí botxí unit .. és cercar enemic intern ( atès que sa covardia no els deixa cerca'l defora ), és cercar Catalunya, és cercar mateixos PPCC si aquests gosen exercir el que són ! PD : mateix Ibarra llançà quelcom així : " si no rebem diners .. perquè ser espanyols "? I nosaltres que som catalans i espoliats així com desposseïts de tot com ídem .. ho hem de ser ?
Jordi Estelada Fa 22 dies
Què és pot esperar d'una nació - la castellana- q ha anat pel món amb aires imperialistes subjugant pobles, saquejant les riqueses dels altres i convertint cristians a la força o perseguint els dissidents com encara estan fent ara?
JordiP Fa 22 dies
Cert. LA inèrcia del "descabezamiento" ve de molt lluny. Molt. Ve de quan les mesnades de moros i cristianos recorrien l'estepa castellana razziant els uns els poblats dels altres i viceversa. La tàctica era molt senzilla: era anar contra l'abanderat, matar-lo i emportar-se la bandera amb grans crits i galopades. L'enemic es desmoralitzava i fugia. Els polítics mesetaris (i assimilats) segueixen aplicant el mateix mètode que, percert, també apareix en lloc preeminent al Còdig de Justícia
Al autor Fa 22 dies
La cara más dura que una piedra tiene usted. Si lo conociera se lo diría en su cara. Este follón lo han creado ficticiamente sus políticos catalanes tras años de adoctrinamiento de su población. Ahora el marrón se lo comen ustedes. Queréis que el Estado os solucione el problema, claro que sí...iros a las barricadas con los niñatos. España es muy mala bla, bla, bla...Fantasmas....
Ja n'hi ha prou Fa 22 dies
Tu mateix has fet bo aquest article reaccionant de la mateixa manera que Espanya. No tens arguments. Nomes violencia, en aquest cas verbal. Aquest article t'ha posat al descobert. Gent com tu no sap que es la democracia. Ni la enten, ni la vol. I aixo mateix es Espanya (sinonim de Castella).
Qué decepción Fa 23 dies
Pensaba que el artículo se refería a la Sra Forcadell. El clickbait es lo que tiene.