Cadascuna de les decisions que es prenen i que afecten una comunitat de persones responen a uns determinats objectius, aquests són el resultat d’una planificació prèvia; tot plegat a fi i efecte de resoldre qüestions de la vida dels ciutadans a mesura que els conflictes es plantegen.
En fer una recerca sobre les intervencions del govern tripartit abans, després i durant la nevada del dilluns 8 de març es treu una conclusió tan dramàtica com òbvia: no hi ha política (aquest govern no governa) Aquí els exposo cinc arguments per afirmar això tan greu.
1. La prova més fefaent és que gairebé totes les entrades de les notes de premsa i comunicats emesos des de la Generalitat comencen amb una asseveració molt curiosa: “aquest temporal no té res a veure amb les nevades del 2001″
Si un govern s’ha d’explicar justificant-se és que té la consciència de no haver actuat com s’esperava, de manera que ha de desviar l’atenció. És una determinada manera de fer que pot donar bon resultats quan els fets són ordinaris però que es gira en contra quan són extraordinaris. Això és el que ha passat. Als milers de ciutadans que van quedar enclosos dins dels seus vehicles en carrers i carreteres de tot Catalunya se’ls en fot que el senyor Mas fos en una discoteca del Maresme el 14 de desembre del 2001 quan el túnel de la Penedella va quedar bloquejat ( per cert, el senyor Mas era en un acte polític, després del que li han dit sobre la seva seriositat, semblaria que ara el volen fer rei de l”la ruta del bacalao”)
Naturalment a la població ens importa un rave perquè el que necessitem és que ens ajudin a arribar a casa.
2. Sí que hi havia una previsió meteorològica prèvia al temporal (emesa més de 24h abans) que advertia de la perillositat de circular al litoral nord-est principalment i a les comarques de Girona i Barcelona. El problema és que si tenim informació però no prenem mesures en conseqüència, no serveix de res. O sigui que el conseller Saura va marxar a les Illes plenament conscient que s’acostava una situació d’emergència, li va semblar que n’hi havia prou en ser a Barcelona a les 14.00h del dilluns 8, el dia D i quan ja portava tot el matí nevant.
No ho puc demostrar perquè no tinc la trucada gravada, però el que va passar és que un superior ( president?) del conseller el va trucar i el va fer tornar immediatament donades les circumstàncies. Aquí unim la carència de polítiques amb la més absoluta niciesa (només algú neci: “que no sap el que podria o deuria saber” segons el Diccionari de l’IEC, emprendria un viatge d’aquesta mena obviant les seves responsabilitats).
3. Els sindicats de bombers expliquen que el cos no van rebre cap ordre de posar-se a disposició de les poblacions afectades per tal de desbrossar camins, traslladar malalts, recollir generadors i repartir-los estratègicament per pal•liar la situació. Totes aquestes mesures portades a terme des de primera hora haguessin estat d’una eficiència enorme evitant col•lapses a les carreteres i patiments inútils. Ho podien haver fet (ho diuen ells mateixos, perplexos en no rebre cap instrucció). No hi ha manca de decisió política, senzillament no hi ha política.
4. El govern va fer una primera actuació tard i malament, fins a les 19.00h de la tarda no hi va haver una compareixença pública per informar la població per part del secretari general del Departament d’Interior, el senyor Joan Boada, de qui desconec si s’ha preparat d’alguna forma especial per a dur a terme unes tasques tan delicades com les que demana el seu càrrec, en tot cas no apareixen en el seu currículum i preocupa perquè els seus errors posen en risc directe la població.
El que sí puc afirmar és que no serveix com a portaveu: repeteix dades llegides segons li van passant llistats d’incidències però no marca línies d’actuació, no té cap empatia amb els ciutadans (si han quedat atrapats és perquè són uns irresponsables sortint de casa) no transmet cap sentiment de calma, tot al contrari, els renya i l’única iniciativa que pren és nefasta: menteix.
A les vuit de la tarda i en roda de premsa el senyor Boada afirma que “no hi ha cap ciutadà afectat a les carreteres”. Espero que se li demani rescabalar la dignitat del govern que representava presentant la seva dimissió.
Tanmateix la POLÍTICA sí que hi va ser present, no de la forma més adequada en una democràcia parlamentària, tanmateix en absència de política els ciutadans s’organitzen. He parlat amb multitud d’alcaldes i n’he escoltat a través de la ràdio d’altres: aquesta gent han organitzat el voluntariat sense res, van obrir poliesportius freds i van repartir menjar i mantes amb l’ajut dels veïns, van rescatar gent amb tractors, amb pales van netejar camins, amb serres mecàniques van apartar els arbres de les carreteres. Els grups que participaven en aquestes tasques se les repartien en funció de les seves capacitats i coneixements: van substituir i estant substituint el govern.
Els mitjans d’informació privats (especialment RAC1 i alguns diaris electrònics) van fer la tasca informativa que pertocava als mitjans públics, muts, sense contestar el telèfon o emetent la farsa d’en Boada. Encara més, estant portant a terme aquelles funcions comunicatives que són pròpies d’un govern: recullen les queixes, donen veu als alcaldes perquè arribin ajuts, estan al costat de la gent, són l’únic vincle que tenen les comunitats. Això és fer política, i la fan d’una forma efectiva perquè transmeten tranquil•litat en acompanyar tants i tants ciutadans enfredorits i sense poder sortir de casa.
Mentre escric això hi ha més de cent mil ciutadans de Girona que no tenen llum, que han parlat amb les companyies elèctriques i els han dit que en molts casos potser fins divendres no es resoldrà.
El president Montilla ex ministre d’indústria diu que la culpa la tenen les elèctriques i que les va privatitzar el PP.
Tots els governs contracten empreses per a proveir els ciutadans de serveis bàsics, ho fan per millorar la qualitat i l’equitat en l’ús d’aquests serveis. La manca de política fa que el govern no es responsabilitzi d’això, que no exigeixi unes determinades característiques en les torres d’alta tensió a l’hora de donar concessions, de manera que quan neva cauen. Aquí els ciutadans poden fer una cosa: no tornar a confiar mai més en aquest govern. No pas perquè nevi, sinó perquè és incapaç de fer política.
