S’ha aprovat la nova llei d’educació i sembla ser que la cosa millorarà. Primer perquè el sistema actual no és gaire difícil de superar, i segon perquè el fet que Iniciativa hi estigui en contra és tota una garantia. Alegrem-nos-en, doncs. De tota manera, ni la millor llei del món podria compensar la incompetència que gasten la majoria de pares a l’hora d’educar els seus fills. Aquests dies els nens i els adolescents han sabut quantes assignatures han suspès definitivament i si finalment podran passar de curs o no. Doncs bé, en la majoria de casos que jo conec, els pares no han fet res. Els renyen, criden una mica i després els deixen anar de colònies i sortir amb els amics. Alguns, sabent que el curs ja estava perdut -perquè és molt difícil recuperar totes les assignatures- no s’han ni presentat als exàmens de recuperació. I els pares els ho han permès! I sé d’un cas concret d’un noi que ha repetit segon de batxillerat però que el curs que ve li compraran un cotxe. I també els hi paguen la gran festa dels 18 anys. Jo, per molts diners que tingués, fins que el meu fill gandul no demostrés un canvi d’actitud, li compraria roba de mercadillo i li cuinaria bledes bullides i bistec sec. Els adolescents són com els gossos: només entenen l’idioma del càstig i del premi. Però els pares tiren per la via fàcil, és a dir la via de la no confrontació. Tenir fills ha de ser una cosa complicadíssima, i si no estàs disposat a batallar val més que no els tinguis. Jo recordo el respecte que els hi tenia als meus pares, la por de decebre’ls, l’angoixa d’haver de dir-los que un examen no m’havia anat del tot bé. I quan vaig començar a fumar, tenia malsons de tot tipus pensant que m’enxampaven. No és que fossin un tirans, ni molt menys, però sempre van saber fer-me entendre que eren ells qui manaven. No reconec ni una engruna d’aquest respecte en la majoria de xavalets que m’envolten. Són ells qui dominen els seus pares, se’ls hi pugen a les barbes. Als fills els dones un dit i et devoren el braç. En fi, suposo que el problema és que moltes persones no són capaces de gestionar-se ni tan sols a elles mateixes, i aquesta inseguretat total els impedeix fer-se valer davant dels seus fills. La nova llei d’educació hauria d’incloure classes particulars pels pares: “Com fer que els teus fills no et prenguin pel pito del sereno”. I una mica de teràpia tampoc no els aniria malament.
- CA
