Fa uns dies saltava la notícia: un empresari va pagar centenars de milers d’euros pel viatge de noces dels actuals reis d’Espanya i molts van posar cara de sorpresa. Però s’ha de ser cec (o no tenir Internet) per no veure que la Monarquia i la seva corrupció està des de sempre, estretament lligada als favors empresarials. I viceversa. I no cal anar a la Cort madrilenya per veure aquesta sagnia en acció. Només cal mirar què passa al carrer Juli Garreta, número 1 de Girona, la seu de la Fundació Princesa de Girona. Com a tota fundació, la Fundació Princesa de Girona és gestionada per un patronat. Només cal mirar qui són els patrons per començar a tremolar.
El president del patronat és Francisco Belil, qui compareix en nom de la Fundació Bertelsmann. No aprofundirem en el fet que aquesta gran companyia editorial alemanya va ser estreta col·laboradora del nazisme i que no va demanar perdó per editar el material propagandístic de Hitler fins a l’any 2002. Però si direm que el grup és un dels principals accionistes d’Atresmedia, un conglomerat que juga un paper fonamental a l’hora de tapar, disculpar i normalitzar la corrupció de la corona espanyola.
Ben amunt del patronat trobem a Juan Claudio Abelló, marit de Marta Álvarez, filla d’Isidoro Álvarez, amo d’El Corte Inglés. A la celebració de les noces, fa prop de dues dècades, van assistir l’actual rei amb les seves germanes. Abelló és el cognom darrere el Grupo Torreal, amb importants inversions en empreses com Agbar, Banco Santander, Sacyr o SAR Quavitae, empresa de residències de gent gran amb punts molt foscos durant la pandèmia.
Seguim baixant i veiem a Fernando Abril-Martorell Hernández, fill del Fernando Abril-Martorell que va ser procurador de les Corts franquistes i ministre d’economia al govern d’Adolfo Suárez quan van començar les activitats de tràfic de petroli encapçalades per Juan Carlos de Borbó a Arabia Saudí, com explica el llavors directiu de CAMPSA, Roberto Centeno. El fill, i patró de la Fundació Princesa de Girona, no té res a envejar-li al seu pare i també manté una activitat molt estreta amb les prebendes estatals: després de passar per JP Morgan i Telefónica, avui és president d’INDRA, i conseller delegat del Grupo Prisa. Abril-Martorell també és patró d’una altra fundació: CYD, presidida per Ana Botín.
Un repàs a la resta del patronat donaria per escriure la història més negra del Règim Borbónic: Abertis Infraestructuras, Fundación Ramon Areces, Telefónica, Fundación Repsol, Inmobiliaria Colonial, Planeta Corporación, Bankinter, Navantia, Ferrovial, Acciona, Fundació Bancària La Caixa, Fundació ACS, Iberdrola, Enagás, PRISA, Banc de Sabadell, Naturgy, Endesa, Agbar, BBVA… i un llarg etcètera.
La definició de parasitisme diu que és un tipus de simbiosi en la qual un dels participants, el paràsit, depèn de l’altre, l’hoste i obté algun benefici. A la majoria dels casos de parasitisme l’hoste percep un dany o perjudici per part del paràsit. Qui s’aprofita de qui a la Fundació Princesa de Girona? La Monarquia corrupta o els empresaris que li paguen les noces i totes les altres festes? Difícil escatir-ho però, clarament, tots plegats, s’aprofiten de nosaltres.
