És ben bé que la vida dóna tantes voltes que ni tal sols el guionista més agosarat s’hauria atrevit a preveure una situació que s’ha sabut fa unes hores i que es produirà l’any vinent. No em refereixo a cap gir del procés ni a cap pacte contra natura, sinó a una esmena dels pressupostos andalusos pel 2020.
Aquesta setmana, el PP i Ciutadans han negociat amb Vox els pressupostos de la Junta d’Andalusia pel pròxim exercici. Aquesta negociació ha consistit, bàsicament, en convèncer la formació d’ultradreta perquè retirés l’esmena a la totalitat presentada fa uns dies. Ho han aconseguit després de prometre-li a Vox 34 partides pressupostàries que ara s’hauran d’incloure als comptes generals.
Una d’aquestes partides són 100.000 euros que el govern andalús haurà de destinar a subvencionar “comunitats andaluses en zones amb problemes d’immersió lingüística”. El cas és que, com que aquest capítol pressupostari està pensat pels andalusos a l’exterior, l’encarregat de gestionar aquesta partida anti-immersió serà Enric Millo. L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya és el responsable d’aquesta secretaria que penja directament de la presidència de la Junta d’Andalusia.
Això vol dir que Millo haurà de decidir com es reparteixen aquests diners en aquelles zones on hi ha comunitats d’andalusos amb problemes per parlar el castellà. Tanta valentia que diu tenir VOX i resulta que no han gosat a dir que això es fa expressament per Catalunya. Però com que precisament no hi ha cap cita explícita d’on es troben aquests andalusos amb dificultats per parlar en castellà, m’imagino que Millo començarà –no sé- per països com la Xina, Burundi o Polònia on la presència del castellà és –aparenment- inferior a la de Catalunya.
Ell mateix, com a català que és, pot explicar als diputats de VOX que a Catalunya no cal invertir ni un sol euro per garantir l’ús del castellà sinó que més aviat és al contrari perquè juraria que tothom que sap parlar català també domina el castellà però en canvi tinc la impressió que no sempre és així és a la inversa. Clar que, per arribar a aquest punt, Millo primer haurà de definir qui és andalús i qui no. Cosa que el portarà a discriminar entre catalans, una cosa que durant anys s’ha entestat a combatre. És ben bé que n’hi ha per llogar-hi cadires. I mai millor dit. Bé, sí, es pot dir en castellà: para alquilar sillas.
