Segur que ho recorden. Fa 13 anys, centenars d’immigrants es van tancar en diverses esglésies de Barcelona en contra de la Llei d’estrangeria. I d’allò en va sortir un eslògan que va fer fortuna als mitjans: “Papers per a tothom”. Doncs bé, ara de nou tenim el PP al govern de Madrid, i tot apunta que s’ha fet amb l’eslògan. Que s’hi ha sumat. Que ara sí que vol papers per a tothom. O diguem-ho millor: que vol empaperar (o amenaçar de) tothom que es posicioni pel procés català o pel dret a decidir. Alerta, prohoms i la resta, que els de Mariano Rajoy i Jorge Fernández els poden sorprendre un dia d’aquests a l’estil Isabel Gemio i dir-los allò entranyable de “tengo una carta para ti”. Els últims, de moment, els de la setmana, jutges sobiranistes i immigrants pakistanesos pro-CiU.
És claríssim el missatge que, sempre via filtració pornogràfica prèvia als mitjans, traspua l’actuació (presumiblement bruta en alguns casos i emparada en l’excés de zel en d’altres) contra aquells que se signifiquen pel procés català. La idea és nítida: pot tenir conseqüències. I això ja siguis tot un senyor jutge com en Santi Vidal i la resta de col·legues seus que a estones lliures han decidit pensar en una futura Constitució catalana, o ja siguis un immigrant membre de la sectorial de “nous catalans” de Convergència. Aquí, del primer a l’últim, tots podem rebre. Capisci?
Deia ahir el mestre Francesc-Marc Álvaro, a la ràdio, que cada dia quan es lleva mira diaris com El Mundo (on per cert va escriure quan encara no el devien considerar perillós) a veure si surt en portada via algun paper filtrat sobre ell o algun familiar. Ho deia amb ironia, amb humor, igual com jo ara he intentat plantejar aquest article però per exposar-los un fet greu: el règim no de terror però sí de por al cos que n’hi ha que estan impulsant.
Un nano (o una nana o un home gran o ix) pot anar a un estadi de futbol amb l’estelada al coll i pot rebre una pallissa per part de membres d’un cos uniformat. Així, arbitràriament. Ara li toca a un que es diu Rafel i és de Cadaqués, ara a un que sigui de Barcelona i es digui Eduardo (Reyes, per exemple, com el mestre de l’associació Súmate). Oi que entenen el missatge? Oi que veuen que una mica per aquí, una mica per allà, el missatge pot anar quallant? I oi que veuen que això és molt greu però alhora diu molt de fins a quin punt el procés català avança i a Madrid n’hi ha que ho han entès? Doncs això. Que molta prudència i molta fermesa i feina ben feta, però que la por no ens la posin al cos. Perquè com va dir el poeta (Ben Jonson), “no hi ha major infern que ser presoner de la por”. I presoners ja hem dit que no ens volem, oi?
