PANDEMIACAT

"De tots els governs de l’estat espanyol, el català va ser el que primer va començar a dir la veritat, però ho va fer tard: no n'hi ha per treure pit"

VENTCAT, INUNCAT, NEUCAT i INFOCAT. Els catalans hem sentit aquestes paraules moltes vegades, les coneixem, sabem de què van. Temporals de vent, inundacions, nevades i incendis forestals, aquesta és la nostra rutina nacional de desastres. Molt de tant en tant passa alguna cosa a la petroquímica de Tarragona i en el Telenotícies es menciona el PLASEQCAT. Si vas al web del departament d’Interior, però, pots comprovar que el Govern de la Generalitat té previstes altres emergències i catàstrofes: AEROCAT (accidents d’avió), CAMCAT (contaminació d’aigües marines), ALLAUCAT (allaus), RADCAT (accident nuclear), SISMICAT (terratrèmols) i TRANSCAT (accidents en el transport de mercaderies perilloses).  En total, onze plans especials d’emergència, un desplegament de protecció civil propi d’una societat avançada. No hi havia, però, un PANDEMIACAT. És a dir que tot això ens ha agafat amb els pixats al ventre.

I aquí estem, amb 1.070 morts sobre la taula (a divendres 27 de març) i un nombre desconegut de contagis. Com que no hi ha tests per a tothom, no tenim ni idea de l’abast real de la pandèmia al nostre país. Potser són dotzenes de milers o potser centenars de milers. Potser jo tinc el COVID-19 i estic asimptomàtic. Potser vostè. I el nostre govern fa el que pot, comprant a correcuita mascaretes, respiradors, guants, roba protectora per als sanitaris. No, definitivament no hi havia PANDEMIACAT però tampoc va funcionar la pura intuïció, l’anticipació. Quan tot va començar a Wuhan, no se li van veure les orelles al llop. I quan es va començar a escampar per Itàlia, tampoc.

 

Ens queda el migrat i trist consol que, de tots els governs de l’estat espanyol, el català va ser el que primer va començar a dir la veritat i prendre mesures de debò (Igualada). Però ho va fer tard, tardíssim: no n’hi ha per treure pit. Com a ciutadà de Catalunya, ara ja només demano una cosa, i crec que parlo per molta gent: d’aquí a un any, quan entrem al web del departament d’Interior, la llista ha de ser de dotze plans d’emergència, no d’onze. Volem veure-hi, amb lletres ben grosses, PANDEMIACAT.

 

Comentaris