Paisatge amb figures

"En el seu dietari aflora la seva passió per la música i la seva imperiosa necessitat de conrear l'amistat i la lectura."

Ara que s'acosta el final d'any, en mirar cap enrere, són molts els que no aconsegueixen entendre amb nitidesa el que s'ha viscut en els mesos precedents. No obstant això, hi ha uns altres que, com a bons jardiners, amb paciència i coneixement, han estat capaços de conrear la seva memòria perquè donés fruits. Aquests últims són capaços de veure els signes canviants del nostre temps a les anècdotes aparentment intranscendents per a la majoria dels ciutadans.

Un d'aquests jardiners de la memòria és l'escriptor Àlex Susanna. En el seu segon dietari Paisatge amb figures, que acaba de publicar, se centra en les experiències esdevingudes durant l'any 2018. El seu dietari permet observar la densitat cultural, política i emocional del que va passar aquell any. Un any en el qual Catalunya es va veurà immersa en les conseqüències del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Un any amb una important proposta cultural a Barcelona que no percebem en estar sotmesos a la urgència i al vici d'estar sempre ocupats. En el seu dietari aflora la seva passió per la música i la seva imperiosa necessitat de conrear l'amistat i la lectura.

 

Llegir i rellegir J.V. Foix o Matsuo Bashō, passejar pel Pirineu, contemplar l'obra de Velázquez, escoltar a Albéniz, observar els vertiginosos canvis polítics entre la desraó política i el compromís polític, menjar amb Marcel Riera, J.F. Yvars, Jordi Llavina o Lluís Boada, avançar en l'obra de Josep Guinovart amb Llucià Homs, donar voltes al voltant de l'obra d'Octavio Paz o de T.S. Eliot, tornar a la poesia lluminosa d’en W.H. Auden i comentar llibres, exposicions i trobades, moltes trobades, on es revela la seva afició per explorar el coneixement dels seus companys de viatge intel·lectual. Un itinerari o, més ben dit, un inventari de vida que té la força d'un viatge poètic en un 2018 convuls i incert. Incert perquè, en tornar a traçar els dies i les hores de l'any 2018, quedem suspesos en un relat obert sense que sapiguem, encara que ho hàgim viscut, quin serà el seu desenllaç.

És una obra compromesa amb el viscut, amb la voluntat de rastrejar en els sentiments. És una obra que desperta la bellesa de la quotidianitat, el sentit de la vida. La seva originalitat rau a observar que es pot recuperar el temps, aquest temps que sempre sembla escapar, gràcies a la literatura. Els lectors podran observar que la millor manera de lluitar contra el desencís que plana en l'ànim de molts catalans com a conseqüència del conflicte que es viu entre Catalunya i Espanya, és combatre’l advertint, com ho fa Susanna, que “si deixem d’escoltar, que serà de nosaltres? Sense capacitat d’escoltar no hi ha música, ni poesia, ni diàleg amb l’altre”.

 

Comentaris