Opinió Albano-Dante Fachin

La “pagueta”, Roger Español i el Tsunami

"A les portes d'un Tsunami on ens hauríem de trobar tots, on no ens hauríem de trobar mai és en el regat curt, el menyspreu, les posicions sectàries i l'acusació barata"

Ahir vaig fer un tuit dient que votaria en Roger Español al Senat i això va desencadenar una onada de crítiques: "Albano està cercant una cadira", "Estàs buscant una pagueta", "Albano s'ha fet de JxC i recolza a la dreta"... Res de nou i res important. Res de nou perquè el pim-pam-pum forma part de les batalletes de Twitter. Res d'important perquè amb les coses que estan passant al nostre país i al nostre món, el que li duguin a un mindundi com jo tant se val i no gosaria robar-li temps al lector amb les meves batalletes. Diuen que "aquí s'ha de venir plorat" i el que no aguanti carros i carretas, que s'aparti. He de dir que em moro de ganes d'apartar-me i escriure columnes sobre coses que em fan feliç, com els gats, Pink floyd o l'etimologia. Però no puc. Crec que l'onada de crítiques rebudes per anunciar el meu vot a Roger Español confirma que no és una batalleta més sinó que té profundes implicacions polítiques que ens afecten a tots.I per això em poso a escriure. Ho faré en tres parts.

 

1) La "pagueta"

L'argument de la pagueta és profundament reaccionari. En Quim Arrufat fa uns dies escrivia: "La creença que tot es mou per sous o màfies allibera de tot esforç de comprensió de res (...) D'això n'hi ha a totes les cases però és la base del feixisme". La "pagueta" és el terme preferit a la política catalana per enfonsar qualsevol rival ideològic. Si aquest fa, diu o argumenta alguna cosa que no agrada, "la pagueta" és l'explicació. Quan vaig deixar Podemos/Comuns, la "pagueta". Quan he dit que calia fer un Front Unitari, la "pagueta". Quan dic que votaré Roger Español, la "pagueta". I funciona. Com no ha de funcionar en un món on tantes coses gruixudes s'han fet per la "pagueta"? Des de Judes fins a les "155 monedes de plata" de Rufián, els casos són incomptables. Malgrat això, no ho dono per perdut i si cal parlar de “paguetes", parlem-ne. Paguetes refusades que puc documentar si algú em demanés proves:

 

· ”Pagueta" del 21D: ERC ens ofereix a Àngels M. Castells i a mi dos llocs de sortida a la llista per Barcelona. Agraïm l'oferiment i el refusem, renunciant a la "pagueta" de diputats que ara com ara -gairebé dos anys més tard- ens hauria reportat 113.104€. Cada un. En comptes d'això l'Àngels i jo vam fer campanya de la mà de Marta Rovira, Carme Forcadell i la resta de companys i companyes d'ERC. Òbviament pagant-nos el desplaçament de la nostra butxaca.

 

· ”No-pagueta" del 21D amb la CUP: va haver-hi gent que va dir que no vam arribar a un acord amb la CUP pel 21D perquè, naturalment, "Albano volia pagueta". Seria un negociador infame si la meva relació amb la CUP s'hagués trencat per manca de pagueta. Llavors, com s’explica, que no em van donar “pagueta”  però després em passés la campanya recorrent el país fent actes amb la CUP? No em doneu "pagueta"? Doncs ara faig campanya per vosaltres, un altre cop, pagant-me el transport de la meva butxaca.

 

· ”Pagueta" del 28A: A punt de convocar-se les eleccions del 28A, rebo una altra oferta d'ERC: un lloc de sortida al Senat. Oriol Junqueras ho veu bé. Agraeixo l'oferta i la confiança, però declino. També declina la meva companya, Marta Sibina, a qui se li ofereix un lloc de sortida al Congrés. Això hauria reportat al nostre erari una "pagueta" d'uns 45.000 € en sis mesos. En comptes d'agafar "pagueta" segura preferim ser conseqüents i ens presentem amb el FR.

 

· ”Pagueta" del 10N: Veient que el Front Unitari que proposem no arribarà a bon port, la Laura Borràs proposa la meva participació en la llista de JxC en lloc de sortida. Agraeixo l'oferta i la confiança i declino. Si la legislatura vinent durés quatre anys, en termes de "pagueta", la renúncia suposa uns 260.000 € (viatges a banda).

Apa, ja ho he dit. Com dic -i ho tinc tot documentat- m'he fet un fart de refusar "paguetes". Però resulta que ahir dic que votaré en Roger Español i persones de tot l'arc ideològic em diuen no sé què de la "pagueta". M'ho diuen, fins i tot, militants de partits que ingressen cada any milions d'euros en subvencions i que col·loquen centenars de càrrecs de confiança (a dit) a les institucions per cobrar "paguetes" de 70.000 l'any que paguem entre tots. Podria callar-me, aguantar, i escriure sobre els meus gats, Pink Floyd o etimologia. Però l'argument de la "pagueta" pot caure sobre qualsevol en qualsevol moment i cal mantenir-lo a ratlla. Perquè com diu en Quim, "és la base del feixisme".

2) Roger Español el convergent.

La segona qüestió té nom propi -Roger Español- però un altre cop, crec que ens afecta a tots i totes. Va ser dir que votaria en Roger al Senat i la resposta ha estat automàtica: "Mira! Ara votarà a la dreta catalana", "Ara se’n va amb els convergents a veure si li donen pagueta", "De criticar a CiU per la corrupció a anar de la seva maneta". En primer lloc cal dir que tot plegat no sorprèn quan aquesta lectura prové de l'esquerra espanyolista: fa molts anys que diuen que si "la burgesia catalana", que si "Puchol" i que si "el procés és cosa de los ricos". I ho diuen sense despentinar-se mentre governen comunitats i ajuntaments amb el PSOE del GAL i la corrupció sistèmica. Però el que si em va sorprendre, és que aquest argument ("Albano se'n va amb Convergència”) vingués de persones amb llarga militància a l'esquerra independentista. De veritat companys?

Des de l'abraçada de David Fernàndez amb l'Artur Mas fins a votar president en Puigdemont i aprovar-li els pressupostos ha plogut massa perquè avui es digui que algú és "convergent" perquè votarà en Roger Español al Senat, no creieu? I atenció: jo vaig ser dels que fa 6 anys vaig criticar l'abraçada d'en David. Vaig ser dels que els costava entendre que l'esquerra independentista fes president a un "convergent" com Puigdemont. Fins i tot no vaig veure clar (l'Àngels si) que la CUP aprovés els pressupostos neoliberals de JxS on, per exemple, es segueix finançant l'Opus Dei. Però intento entendre les contradiccions dels altres i això ajuda a entendre les pròpies. I no puc evitar examinar-me i pensar: i si l'abraçada d’en David amb en Mas, haver d'empassar-se Puigdemont president i haver votat els pressupostos de dretes de JxS eren passes -difícils- per poder arribar a l'1-O? I si, vist des d'ara, haguéssim de reconsiderar crítiques que hem fet i, fins i tot, agrair a l'esquerra independentista que assumís l'enorme dificultat que suposa la contradicció? Jo ho faig perquè crec que sense les contradiccions que s'ha hagut d'empassar l'esquerra independentista, mai hauríem arribat a veure l'1-O.

Però és justament per això, se'm fa molt estrany que qui des d'un escó ha votat presidents convergents, qui ha votat pressupostos convergents ara acusi de "convergent" a algú que amb el seu vot el diumnege 10N anirà a votar a Roger Español. Really George?

No us vull convèncer que voteu en Roger, però de veritat l'anàlisi és "si votes Roger Español ets un convergent"? Primera qüestió: el vot al Senat és l'única oportunitat que tenim de votar en unes llistes obertes, és a dir, votar persones més enllà de sigles. Si JxC li ha ofert un lloc a Roger Español, votaré Roger Español. Si li hagués ofert ERC o la CUP, votaria Roger Español. En segon lloc, aquí hi ha un debat molt de fons que no puc abordar en un articlet com aquest, però: si votar Roger Español és ser un "convergent", com és que pocs minuts després de conèixer-se la notícia els convergents (els de veritat) no van sortir a aplaudir la candidatura d'en Roger? ("Malestar al PDECat per la tria de Roger Español com a candidat al Senat"). Collons! Per un cop que vull votar un "convergent" com Roger Español, els convergents no estan contents. Aquí estan passant coses complexes que alguns no poden (o pitjor: no volen) analitzar. Un altre cop en Quim: "La creença que tot es mou per sous allibera de tot esforç de comprensió de res". Segona qüestió: que si JxC és de dretes. O que si a JxC hi ha gent de dretes. És obvi que si i per això em va costar molt entendre com l'esquerra anticapitalista els va votar president i pressupostos. Per això em va costar entendre que ERC porti tres legislatures governant amb ells la Generalitat. (Insisteixo: els mateixos que governen amb JxC, els mateixos que li van donar la presidència i aprovar els pressupostos, em diuen "convergent" per votar en Roger Español). Però sí, allà hi ha gent de dretes i difícilment em puc imaginar pactant un pla de govern amb ells. Ara la pregunta que deixo sobre la taula és: de veritat l'esquerra anticapitalista independentista creu que al Senat espanyol (una extensió del règim monàrquic postfranquista) es poden fer polítiques d'esquerres? Ho dic perquè si el problema de votar a Roger Español és perquè "JxC és de dretes" el que s'està dient és que hi ha un vot "d'esquerres" per al Senat i, amb això, reconeixen implícitament aquesta institució postfranquista, reaccionària i neoliberal. De veritat votar Roger Español en una llista oberta al Senat és motiu suficient per acusar de "convergent" i de "paguetes" gent amb les que s'han compartit militàncies, campanyes i solidaritats mútues? Per un escó a un Senat que, com a molt, serveix per enviar un missatge simbòlic com el d’en Roger? De veritat el vot a Roger és  un suspens a la prova de la puresa d'esquerres? Voleu que en Roger es quedi a casa i fer-lo anar a sopars grocs per tota l'eternitat però no el podem enviar al Senat? Per què tant problema quan mai a la vida ens hem preocupat de qui són els senadors? Quan mai a la vida hem dit res de com gent que té com únic mèrit ser obedient al partit s'apalanca durant anys als escons del Senat sense fer res? La veritat és que no acabo d'entendre tanta preocupació amb en Roger al Senat. Jo tinc tres coses clares: 1) Qui vulgui fer "polítiques d'esquerres" al Senat espanyol o s'ha begut l'enteniment o fa trampes. 2) Si el Senat pot servir perquè els que volen negar l'1-O (cada dia, a les teles Ana Rosa, Ferreras i Susanna Griso dient que "no fue nada, no os hagáis las víctimas que el 1-O, solo fueron 2") hagin de veure en Roger al Senat, ja serà útil la seva presència. 3) El Senat no serveix per res. L'única cosa que pot fer és aprovar els 155 de torn i sé que en Roger no premerà mai aquest botó. De veritat que és això el que ens ha de dividir? De moment em veig amb perplexitat com gent de l'esquerra indepe i Crònica Global fan la mateixa anàlisi: "Albano vota Convergència". Caurem en aquesta trampa? Perquè ho crec fermament: estem caient en la trampa i el muntatge més ben dissenyat per l'Estat des de fa temps. Més punyent que totes les detencions, les manipulacions i les repressions: la trampa de convocar les seves eleccions i que nosaltres acceptem el seu marc i ens apunyalem entre nosaltres. Així que per acabar, obro el tercer i últim punt d'aquest article:

 

3) Tsunami o bassa d'aigua bruta?

I, arran d'això, la tercera qüestió: Crec que pot ser bo que les forces sobiranistes obtinguin un bon resultat el 10N. Per això aniré a signar l'aval perquè la CUP es pugui presentar, per això votaré en Roger Espanyol i per això seguiré la campanya de ben a prop. Però si no veiem el fons de la qüestió, tan se val el que votem. A l'Estat espanyol no li fa por que el 10N ERC tregui 16 diputats en comptes de 15. A l'Estat espanyol no li fa por que JxC tingui un senador de més o de menys. Fins i tot pot acceptar que hi hagi un o dos diputats de la CUP. El que no es pot permetre de cap manera l'Estat espanyol, el que no pot suportar el seu règim autoritari, és que ens tornem a trobar als carrers com van fer l'1-O i el 3-O. L'Estat espanyol no va tenir por de les declaracions al Parlament, ni va tenir gaire por de JxS, de la CUP o de les mocions aprovades al llarg de la passada legislatura. El que de veritat va fer trontollar fins al tro de Felip VI van ser milions de persones al carrer, unides des de la diferència però conscients que davant l'imperi calia tancar files. No em cansaré de repetir-ho: les urnes les vam defensar junts, braç a braç, el militant d'Arran amb el senyor que va votar Pujol durant tota la vida. Les caixes de resistència contra la repressió les van omplir les joves militants de La Forja o de les JERC fins al petit empresari "convergent" del nostre poble. Contradiccions totes però consciència del moment, tota. L'1-O ningú va preguntar si es votava a ERC, JxC, la CUP o els Comuns. Per no preguntar no es va preguntar si es votava SI o es votava NO. I el 3-O vam sortir massivament al carrer, com mai ho havíem fet i el Règim va tenir por. I com que ho hem de tornar a fer, potser ens valdria no caure en trampes parades per l'Estat. Perquè d'aquí a pocs dies és molt probable que ens diguin que Cuixart veurà créixer els seus fills des d'una presó, que es perdrà durant catorze anys "cumpleanys", sopars, cures i abraçades d'abans d'anar a dormir . Probablement ens haurem de torbar als carrers perquè ens diran que Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn seran fortíssimament castigats per haver posat unes urnes, anar a una mani o fer tuits. De veritat pocs dies abans de ser posats a prova com a societat democràtica ens acusarem de "paguetes", de "convergents" o de "traïdors"? Felicitats i gràcies en nom de Felipe VI.

Estic disposat a acceptar que potser el 10N m'equivoco votant en Roger. Estic disposat a acceptar que potser el Front Unitari no era tan bona idea com ara crec. Estic disposat fins i tot a entendre la incomprensió que poden manifestar gent amb la qual he compartit moltes lluites. Però a les portes d'un Tsunami on ens hauríem de trobar tots, on no ens hauríem de trobar mai és al regat curt, al menyspreu, a les posicions sectàries i a l'acusació barata. Si no fóssim capaços d'evitar això, en comptes de Tsunami tindrem una bassa d'aigua bruta on ens ofegaran a tots i totes, votem el que votem. I això no ens ho podem permetre. Per la meva banda, allà hi seré. I si em trobo als que la "pagueta" i "ets un convergent" faré tot el que estigui a la meva mà per mirar per sobre d'això i lluitar plegats.

Veure Comentaris