En poc temps els catalans hem passat d’haver-ho de tenir tot pagat, com va dir l’escriptor Francesc Pujols, ha haver de pagar per tot. Els pares dels escolars catalans seran els únics de tot l’Estat que hauran d’abonar la meitat del cost dels ordinadors portàtils dels seus fills. Aquest cop no és que Zapatero no hagi complert les seves promeses, senzillament que el conseller Maragall ha considerat millor gastar-se els diners en altres coses. Tot plegat ha tingut com a conseqüència que el ministre Gabilondo s’ha convertit en el defensor dels alumnes catalans i les seves famílies demanant a la Generalitat que garanteixi que cap d’ells es quedi sense portàtil per motius econòmics. Seria irònic si no fos tràgic. Socialment, una decisió com la que ha pres el departament d’Educació pot significar una important fractura a les aules entre alumnes, alguns dels quals no estaran en disposició de fer front a la despesa de cent cinquanta euros més el manteniment de l’ordinador. Políticament, va directament contra la idea que l’administració més pròxima és la que vetlla pels interessos més directes dels seus ciutadans. Que els expliquin ara a les famílies amb més problemes econòmics, moltes de les quals formen part de la nova immigració, que l’autogovern és garantia de benestar. Es miri com es miri, és un mal negoci.
- CA
