Ara toca anar fent els números pels pressupostos generals de l’estat per l’any vinent i, evidentment, les partides d’ingressos i despeses no quadren de cap manera. Potser per això el secretari d’estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, diu que no descarta cap escenari sobre pujades d’impostos per l’any vinent. Ocaña reconeix que la intensa desacceleració “s’ha notat moltíssim” en els comptes públics i que les dades seran molt pitjors que les anticipades pel govern espanyol. La situació és tant delicada que fins i tot el ministeri es planteja fer marxa enrere en la promesa electoral estrella de Zapatero, els 400 euros.
Quan s’aposta per augmentar la pressió fiscal sovint significa que s’ha tirat la tovallola a l’hora d’incentivar l’augment de l’activitat econòmica. Més enllà de consideracions ideològiques, aquesta és la pitjor notícia possible.
Pot passar el mateix amb la negociació del finançament, de la qual és un actor destacat Carlos Ocaña com a secretari d’estat d’Hisenda. Si la solució és passar primer el rasclet les economies productives, com la catalana, pagaran la factura dues vegades.
