Pacte si o si

"El recel dels electors és perfectament comprensible quan es tracta d'aprovar mesures que afecten a drets que ja eren percebuts com consolidats, com l'edat de jubilació"

El passat mes de gener, en un article de la revista britànica The Economist s'analitzava la situació econòmica d'Europa en relació amb països de gran dinamisme, com Estats Units o Japó, i s'arribava a la conclusió de que l'anomenat model europeu havia generat votants que primaven els avantatges socials per sobre de les oportunitats de negoci o competitivitat.

Dels tres tipus d'actuacions que porten a terme les Administracions Públiques, policia, serveis i foment, és el foment, en sentit ampli, el que proporciona el millor redit electoral.

Així, segurament és força veritat que el nostre sistema social i els seus avantatges són quelcom electoralment sensible, i tampoc es pot dir que sigui moralment censurable. Tanmateix, això no pot implicar que els responsables públics deixin de prendre decisions necessàries per què el nostre sistema sigui econòmicament viable, i ens permetin sortir d'aquest escenari de crisi i recessió.

El recel dels electors és perfectament comprensible quan es tracta d'aprovar mesures que afecten a drets que ja eren percebuts com consolidats, com l'edat de jubilació o la indemnització per acomiadament. En aquest context és quan el pacte polític es fa absolutament necessari com assegurament comú i comprovació màxima en el consens de què és imprescindible i què no. Això pot comportar implicació en polítiques poc populars. És l'exercici de responsabilitat el que hauria de portar a fer i difondre previsions i càlculs realistes que aclareixin a la població la nostra situació real. Podria no ser així, però en aquest moment, i amb aquest conjuntura política, els pactes esdevenen imprescindibles.

 
 

Comentaris