Pa amb oli i sal

10:30 La Pinya

L'altre dia em van dir que era "la més". La que més reia quan s'havia de riure. La que més m'enfadava quan tocava enfadar-se. La que més plorava quan s'havia de plorar. La que més dormia quan s'havia de dormir. Tinc la sensació que ho mesurem tot constantment, per tenir referències, per situar-nos a l'espai, per tenir clar a quin lloc de la llista estem. Des de petit t'ensenyen a funcionar amb llistes, i que el millor lloc és el 10, i el pitjor el 0. Al col•legi, a la feina, i a la vida. I a tu et toca triar on vols estar per destacar. Sigui per ser el millor, o per ser el pitjor. La qüestió és formar part d'alguna llista. Per molt rara que sigui. I per llistes rares, les dels 'Record Guiness'. L'última entrada en aquesta competició surrealista ha estat la de 12900 persones menjant pa amb oli i sal a la vegada. Això només pot tenir una explicació: La vida és un rànking i sembla que si no apareixes al cap, no ets ningú.

 
 

Comentaris