Si l’encerta, ho ha fet i punt. Cal dir-ho. Ahir la declaració política més interessant del dia no la van fer ni Mariano Rajoy ni Zapatero a la Moncloa, ni Duran i Lleida des de vagin vostès a saber on. Va ser Joan Ridao, secretari general d’Esquerra, qui la va clavar. D’una banda per tirar de fraseologia popular nostrada, però sobretot per encertar amb la utilització del símil. I és que per descriure l’escena del sofà que ahir van interpretar els líders de PP i PSOE, Ridao va ser clar i català: “Reunió de pastors, ovelles mortes”. I les ovelles som nosaltres els catalans, és clar. I més concretament en aquest cas, les caixes catalanes. Perquè d’això va anar ahir la pel•lícula.
El líder de l’oposició espanyola i el líder del govern ídem van decidir no posar-se d’acord en gairebé res que no fos, una vegada més, envair competències catalanes. El moment econòmic és greu, les borses es neguitegen i els socis europeus ja fa temps que miren Espanya de reüll, i si vostès no em creuen fixin-se bé en com tracten la presidència de torn espanyola de la UE. Espanya perd credibilitat a dojo. Fa dos anys que no encerta ni una mesura econòmica com les que tocarien, en coordinació i coherència. La trobada amb Rajoy havia de posar fàcil el consens dels dos grans partits espanyols respecte d’unes mesures difícils però necessàries. I això no va passar. Tot i que, en realitat, per ser precisos, no sabem del cert què ha passat més enllà d’un acord de mínims que, això sí, diu que reformarà la Llei de caixes, competència catalana. Un model d’èxit a casa nostra, que entre d’altres coses fa possible una important funció social d’aquestes entitats d’estalvi.
I aquí encara n’hi ha qui especula amb què Zapatero podria avançar les seves eleccions i fer-les coincidir amb les catalanes. Segurament sí que els socialistes així arrossegarien vots a les urnes que no acostumen a mobilitzar en unes catalanes, però bé podria passar això o tot el contrari. És a dir, que si encara queda una mica de seny en segons quins sectors de vot històricament acrític, potser que aquesta legislatura els hagi canviat una mica i que votar PSOE no sigui ja la seva opció sine quan non a l’hora d’anar a l’urna.
El símil d’ahir de Ridao era molt clar. Es reuneixen dos líders espanyols… i només acorden ventilar-se una mica més l’autogovern català. Això ja fa molt de temps que va quallant, vull creure. Fins i tot un incansable Jordi Pujol ha admès que allò de la “pell de brau” de Salvador Espriu ha fracassat. I després de reflexions com aquesta del president algú podria pensar que ja hi som tots. Però no. De fet hi som moltíssims menys dels que caldrien perquè els pastors, de Madrid estant, seguissin considerant-nos ramat sacrificable in aeternum. Per això vagin vostès a saber si no tenim eleccions anticipades aquí i a Madrid per a abans del que aconsellarien les enquestes.
