L’aparell judicial de l’Estat sembla que ha decidit manipular els tempos per evitar que una sentència contra els presos polítics i exiliats condicioni les eleccions municipals del maig del 2019, sense que importi el més mínim la durada de la presó preventiva. Si l’independentisme està pendent de sentència tindrà por i intentarà passar com pugui aquests comicis per no encabritar més els guardians judicials del règim del 78? Fa de mal saber, però és obvi que una ratificació via sentència que estem davant d’un judici polític i ideològic provocaria una reacció molt similar a la de l’1-O, una sortida en tromba dels ciutadans concernits per la democràcia per votar i posar la cara davant la violència de l’Estat, fa un any amb porres i en un futur proper, amb sentències cuinades.
Però si l’Estat juga totes les seves cartes per empastifar la vida política i social del país, l’independentisme ha de contraatacar com sap, amb més urnes i més democràcia. És en aquest context que l’anunci del líder d’ERC, Oriol Junqueras, de presentar-se a les eleccions europees és un gran encert. Una opció que probablement prengui també el president a l’exili, Carles Puigdemont, i que hauria d’incloure la resta de presos polítics i exiliats. Si Madrid frena la sentència fins després del maig del 2019, això vol dir que els líders independentistes no estan inhabilitats i poden concórrer a l’Europarlament. Un eurodiputat empresonat o a l’exili per un delicte que la justícia alemanya i la belga ja han desestimat, i sense poder exercir els seus drets a Brussel·les? La pilota tornaria així al terrat del Suprem i de les elits judicials i polítiques de l’Estat. Llistes independentistes encapçalades per ostatges del règim del 78 obriran un nou focus d’internacionalització, ara institucional, del conflicte català i de la repressió ideològica.
Tot plegat encamina encara més la solució en clau internacional. El tauler de joc es tornarà a desplaçar més enllà de les fronteres de la unitat d’Espanya si hi ha eurodiputats catalans entre reixes o a centenars de quilòmetres dels ciutadans que els han votat en unes eleccions democràtiques europees. En aquest escenari, parlar del compliment de la Constitució espanyola no serà suficient.
