Ostatges dels llaços

"Mentre els presos i exiliats no són lliures, l'independentisme haurà de superar cada dia la prova de la provocació dels violents. Violència al carrer i violència institucional"

Ni amb deu milions de llaços grocs en cada racó del país o a la solapa de la jaqueta, ni amb manifestacions cada dia a les portes de la presó. Espanya no es convertirà de la nit al dia en un estat exemplar en termes democràtics ni de separació de poder. Fa segles que arrossega la genètica autoritària, violenta i supremacista com a eina de supervivència, i el règim monàrquic del 78 no ha donat pas senyals de voluntat de canviar per sempre més aquesta herència. Al contrari, batallaran pel seu sosteniment. Tant és així que el PSOE robarà 545.000 euros als contribuents per pagar la defensa del jutge Llarena, l'ideòleg del judici polític contra l'independentisme, i el PP i Cs surten al carrer mirant de provocar, de moment sense èxit, una onada de violència entre l'independentisme que traslladi el conflicte polític de les institucions al carrer. Tot plegat, amb l'empara del ministre de l'Interior, que es vanta de detenir l'agressor de la dona de la Ciutadella però no el policia espanyol que va agredir Jordi Borràs.

 

En aquest context, cal fer-se la idea que els presos polítics i els exiliats no seran lliures fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans posi al seu lloc la justícia espanyola quan els presos i exiliats hi recorrin amb una sentència que, malauradament, fa mols mesos que està anunciada tant per Llarena com pel PP i el PSOE. O fins que Catalunya sigui una efectivament una república i negociï amb Espanya de tu a tu. Dos escenaris que no succeiran en els propers mesos, i mentre no arriben, l'independentisme haurà de superar cada dia la prova de la provocació dels violents. Violència al carrer i violència institucional.

 

 

Els llaços grocs són el senyal de dignitat de milions de catalans i un record constant per als presos polítics i exiliats. Però l'unionisme violent els pretén convertir també en un símbol de confrontació i odi cap a una part de la població, majoritària, que vol decidir pacíficament el seu futur. Lluitar contra aquest odi no és senzill. Cal deixar de col·locar llaços grocs als espais públics per no donar joc a Ciutadans i el PP? Si es deixen de posar -que no d'exhibir diàriament a la solapa o on sigui-, a curt termini guanyen ells, però a mig termini guanya la defensa política pacífica i la dignitat. A la vegada, l'unionisme ha aconseguit centrar el debat en els llaços i la violència i divisió social, quan el debat real és la independència i la degradació de la democràcia espanyola. Aquí han guanyat i li fan la feina bruta a l'Estat.  

 

A hores d'ara, la comunitat internacional ja està assabentada de la situació dels polítics independentistes, també tots els ciutadans del país i també Espanya. Per tant, cal decidir, entre tots, quina estratègia se segueix a partir d'ara. Ignorar els violents és una condició prèvia, però es pot desactivar el seu relat de violència al carrer i fractura social que promou el poder polític, mediàtic i judicial espanyol? Mentre l'unionisme basteix aquesta estratègia, no es parla d'independència sinó d'ostatges, d'engrunes per comptes del pa sencer. Els presos i exiliats saben de l'escalf dels demòcrates, amb llaços o sense.

 

Comentaris