El dia que José Blanco diu que “mai” ha estat sobre la taula cedir a la Generalitat el control de l’aeroport del Prat, s’esdevé un dels periòdics desastres que refermen, justament, la necessitat que El Prat passi a mans d’uns altres gestors –els que siguin excepte Aena- per mal temps, l’aeroport de Barajas cancel·la més de 274 vols, que vol dir gairebé 50.000 persones. Molt bé, Pepe!
“Nos han tratado como a ganado”, es queixava ahir Eva Álvarez, passatgera del vol IB474 Madrid-Astúries. Havien de sortir diumenge a les 19.55 i van arribar a la seva destinació 18 hores desprès.
Carmen González, passatgera d’un Madrid-Lisboa de Vueling, afegia: “nos mantienen con la ilusión de que vamos a volar. Es una hora y otra y otra y la información no es clara”. “No responsabilizo a Vueling por la meteorología, pero no dan suficiente información. AENA es un cero patatero. La compañía es un rehén más, no es culpa suya”. Després de 20 hores de calvari, a Carme i companys màrtirs els van informar que el seu avió volaria primer a Barcelona i que sortirien cap a Lisboa vora les 17.00. Més d’un dia d’infern.
I així fins a cinquanta mil persones. Barajas. El Barajal.
Abans d’ahir vaig volar a Lima via Amsterdam. Schiphol, com Barajas, estava colgat de neu. Molt. Aterràrem sense problema. El vol a Lima només es va retardar una hora: havien de regar l’aparell amb un líquid anticongelant. Ho van fer pim-pam i cap a Lima hi falta gent. En tot moment ens van donar explicacions del què, del com i del quan.
Si el El Prat fos el hub aeroportuari que voldríem, tots aquells 50.000 de Madrid, ostatges en mans d’Aena, no haurien patit gens ni mica: a l’hora haguessin arribat a la feina o a casa seva o on sigui que anessin. A l’Eva, posem per cas, només li calia agafar l’AVE, que en dues hores i tant et deixa a Sants, transbordar al tren de l’aeroport i som-hi. Perquè El Prat és com la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou (bé, de vegades sí que hi plou).
Però ja se sap: antes roja que rota. O, dit d’una altra manera, antes ganado que rota.
En canvi, aquí, ens foten el pél a tots plegats. Per què la gestió de l’aeroport de Barcelona, el teu i el meu i del qui el vulgui, ha de dependre d’Aena? És a dir, que un dels principals motors de l’economia de Catalunya és segrestat d’un ens públic amb milers d’alts càrrecs que depèn del Ministerio de Fomento. I que conxorxa totes les seves actuacions amb Iberia, un altre sindicat de funcionaris nominalment transformat en aerolínia privada.
Es tracta, a qualsevol preu, que Barajas no hi perdi, que Iberia no hi perdi i que el sindicat d’alts funcionaris no hi perdi.
Tu hi perds i el teu país també. A ells què tant se’ls en fot? Restringeixen la competència, limiten la teva llibertat i tallen les ales del país. Som els seus ostatges: de Fomento, d’Aena.
Ara, pren nota: si tu no t’hi poses –si tu no hi vas– paga el preu de ser Espanya.
