Fa uns dies, el nou portaveu del PSOE, Óscar Puente, alcalde de Valladolid, intervenia en un debat organitzat per la Universitat Europea Miguel de Cervantes, que portava per títol: “Retos actuales de España tras la Transición“. Un dels temes que va sortir –evidentment– va ser el de la situació que viu Catalunya, immersa en ple procés del referèndum. Segons el diari digital El Plural, que presideix Enric Sopena, un periodista gens sospitós de combregar amb el PP ni amb Ciutadans, el flamant nou portaveu socialista va definir el principal problema institucional que ara mateix té Espanya com un tema que el cansa, l’avorreix i que li fa mandra parlar-ne. Però no es va quedar aquí.
Segurament sense voler polemitzar, sense voler faltar ni ofendre, sense voler passar per erudit de la història va deixar anar el següent: “Si hubiera una verdadera nación en España, sería Castilla, la madre de todas las naciones españolas, pero nosotros somos más modestos“. Això ho diu el portaveu del partit de Pedro Sánchez, el vencedor de les primàries del PSOE, el que ha posat l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, com a secretària de Cohesió Social de l’Executiva Federal.
Sobre la cursa per saber si Castella és més nació que Catalunya, res a dir. Aquest debat historicista demostra que Espanya és la suma de nacions, i que una nació que no se sent reconeguda ni realitzada té tot el dret a emancipar-se sempre que els seus ciutadans (aquelles persones que tenen deures i drets, el més important dels quals és el de participació política i el principal d’ells el dret al vot) ho decideixin democràticament. Afirmar que Castella és la mare de totes les nacions poder no és el més encertat que pot dir el portaveu d’un partit progressista, o un advocat com Puente; més aviat és propi d’un hooligan. Clar que en aquest tema Puente no està sol. Un company seu, el president de Castella-La Manxa, el socialista Emiliano García-Page, titlla els trets diferencials de comunitats com la catalana de simplement “folklòrics”.
Però dir que el debat català el cansa? Aquest debat està provocant una crisi institucional sense precedents a Espanya, és la responsable que el partit germà del PSOE, el PSC, hagi vist com els darrers anys un sector molt nombrós de militants hagin abandonat la formació, és el que està acostant el socialisme espanyol als postulats del PP deixant la bandera del progressisme, de l’obertura de mires, del respecte a la diferència en mans de Podemos… I tot això li provoca avorriment, cansament i mandra al portaveu del PSOE, Óscar Puente? És que posen en safata de plata als polítics de Podemos aixecar l’estendard del bon rotllo cap a Catalunya i d’etzibar-lis als socialistes que no entenen el què està passant aquí.
Solament algun cultivat socialista, com José Antonio Pérez Tapias, s’adona de la poca traça d’aquesta mena de pronunciaments públics. És dels pocs que ha tocat el crostó al president de Castella-La Manxa i al portaveu del PSOE.
Amb tot, el que m’ha cridat més l’atenció és el poc rebombori que han aixecat a Catalunya aquestes desafortunades declaracions. En una altra època, la polèmica hauria estat de campionat. Serà veritat que una part important del país ja ha desconnectat d’aquestes coses? És un símptoma.
