Orgull de poble

"El poble no es podria entendre a si mateix si el dimecres al matí un banc hagués fet fora l'E. de casa seva"

Aquest dijous al meu poble una persona va estar a punt de ser desnonada de casa seva. Suposo que això no serà res excepcional per algú que em llegeixi des de Barcelona on, segons la PAH, el 2018 va haver-hi 2381 desnonaments. Però en un poble petit com el meu -4000 habitants entre Barcelona i Girona- un desnonament si que és una cosa extraordinària i, per això, volia explicar com va anar la cosa.

El dimecres, cap allà les 19, va començar a córrer un missatge pels WhatsApp del poble: "Demà desnonen la E. A les 10 del matí cal anar a la porta de casa seva perquè no la facin fora". Rebo el missatge per llocs diversos: m'ho envia l'Iris, la perruquera, i m'ho envia una veïna. Ràpidament salta al xat de l'Associació de Botiguers (l'única del poble), a l'Associació de Veïns (l'única del poble) i al cap d'uns minuts tot el poble en va ple.

Insisteixo que un desnonament al poble és una cosa excepcional. L'endemà l'alcalde em confirmava que, en els seus 5 anys de mandat, és la primera vegada que s'hi troba. Al meu poble no hi ha assemblees de la PAH, ni Sindicat de Lloguer ni res que s'hi assembli. El dimecres al vespre només sabem que a les 10 del matí voldran fer fora l'E. de casa seva, on ha viscut els últims 50 anys.

Així, sense saber ben bé què fer, l'endemà el poble enfila cap a la porta de casa de l'E. Un dimecres de novembre a les 9:45 del matí als carrers del poble no hi ha pràcticament ningú, però a mesura que t'apropaves a casa de l'E. s'anaven veient grupets de 2 o 3 persones caminant de pressa.

 

Van al desnonament? El fet que al poble no s'hagués viscut cap desnonament abans feia que l'assistència fos una incògnita. Una cosa és enviar missatges per WhatsApp i una altra és aixecar-se un dia entre setmana i deixar-ho tot per anar a plantar-se davant la policia. Tindria por la gent del meu poble d'anar a la porta d'un desnonament? S'imposaria el "què diran"? La indiferència? He de confessar que quan vaig arribar a casa de l'E. em vaig sorprendre. El meu poble no és ni millor ni pitjor que cap altre poble, però he de dir que no m'esperava trobar-me les gairebé 120 persones que em vaig trobar a la porta de casa de l'E. En termes relatius és com si a les portes d'un desnonament a Barcelona hi hagués 48.000 persones.

Un cop allà, es notava molt que la situació era nova per a la majoria. A la cantonada, un cotxe dels Mossos d'Esquadra esperant la comitiva judicial. Al petit pati de davant la casa, l'E., xerrant nerviosa amb les veïnes i veïns de tota la vida, també nerviosos, davant una situació totalment nova. I ara arriben regidors de tots els colors, gent amb la roba de la fàbrica que han abandonat dient que anaven a un "encàrrec" i la perruquera que ha tancat per venir. Ningú sap ben bé què fer però al cap d'una estona arriben del poble del costat -que quadruplica en grandària el meu- un grup de tres joves amb pinta d'estar avesats en mil batalles hipotecàries. Arriba també l'alcalde, amb una carpeta plena de papers que són la prova que les gestions de l'ajuntament amb el banc han estat tan intenses com poc útils i no queda més remei que donar la batalla amb el cos. L'alcalde i els regidors d'altres colors s'hi sumen. I ara arriba la comitiva judicial. Es tanca la porta, els joves amb samarretes de la PAH donen indicacions i tothom obeeix i, de cop, davant la porta de casa de l'E. hi ha un mur infranquejable.

Tot passa molt de pressa. Els Mossos i la comitiva veuen clarament que no podran passar i el desnonament es posposa fins al febrer. No hi ha solució definitiva, el drama de l'E. continua. Però les seves paraules d'agraïment als seus veïns, veïns de fa 50 anys, els aplaudiments, les abraçades i unes quantes primeres llàgrimes d'un primer desnonament, em sembla que signifiquen alguna cosa important per al poble. Potser sense experiència, potser a les palpentes, amb missatges de WhatsApp al vespre, el poble va entendre que ell era poble en la mesura que l'E. pogués seguir vivint a la casa on ho ha fet els últims cinc anys. El poble no es podria entendre a si mateix si el dimecres al matí un banc hagués fet fora l'E. de casa seva. A la tarda surto a fer una volteta. Em creuo amb un parell dels que havíem coincidit al matí. Ens creuem una salutació ràpida però amb un plus de complicitat. Suposo que era orgull de poble.

 

Comentaris (8)
ciutada del mon Fa 2 dies
a veure dante en aixo estic d'acord en tu els desnonaments son una merda, i cal parar-los pero tu creus sincerament, que en una catalunya independent manant convergencia i els torra and company no n' hauria desnonaments tinc la impresio que aixo no t'ho creus ni tu.
Rocacorba Fa 5 dies
Un aclariemnt : ha viscut a la casa els derrers 5 anys, o els derrers 50 anys ?. Co, s'explica això. Hi per l'autor de l'article, per la seva claret, i compromìs amb la societat, ENHORABONA ! Gracies Dante !
Menudo vividor. Fa 6 dies
Tus padres deberían pedir perdón al Reino de España; menudo vago y desagradecido nos trajeron; cómo escribe otro comentarista, tendrías que largarte.
Jordi Briz Fa 5 dies
Qui deu ser el tanoca que han escrit aquest comentari?
Doctor Strangelove Fa 6 dies
Senyor Fachin, dutxis i busquis un assessor d'imatge. I quan ho tingui, faci el favor de treure's una carrera, i quan ho faci, dediquis a treballar i deixi en pau a la gent de bé. I finalment, "comunistots" com vostè només fan que embrutar el nostre pobre país. Marxi!
kodi Fa 4 dies
AQUEST COMENTARI ÉS RACISTA I CLASSISTA JA VAN TENIR PROU AMB FRANCO I ELS SEUS
Tomppa Fa 6 dies
Ajudeu-los pagar hipoteques, no hi ha cap altea manera.
Conchi Fa 6 dies
Ojala en febrero se pueda arreglar algo y sea definitivo, ahora ha sido una pequeña batalla, pero demuestra que el pueblo unido no tiene enemigo, me he emocionado mucho leyendote Dante. Un abrazo para todo tu pueblo.
Ona Fa 7 dies
Gràcies per compartir. Força i endavant!
Maria Fa 7 dies
Enhorabona pel suport a l E. Ara, entre tots, i a nivell més gran que en el teu poble, hem de fer pinya pel nostre pais, Catalunya. Entre tots podem fer un país on no hi hagi mai més problemes com el de l E.