Aquest dissabte es produeix un fet històric: el Girona FC trepitjarà per primera vegada la gespa del Camp Nou en un partit oficial. I ho farà lluint a la samarreta el lema “Orgull Gironí”, després d’una consulta feta als socis on podien escollir entre sis lemes diferents. Dels més de 2.000 socis que van votar, més del 60% de les respostes van ser per “Orgull Gironí”. Resultat aclaparador. I simptomàtic. Girona ha aconseguit construir una societat civil forta, resistent i decidida. És així en molts àmbits diferents, com la llengua o la cultura. Però també en el de la política. I n’és un bon exemple l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
La batllessa va assegurar, pocs dies després de l’1 d’octubre i de la violència policial -que la ciutat de Girona va patir fortament-, que com a Ajuntament no tornarien a coincidir en cap acte amb la Delegació del govern espanyol, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola ni la Casa Reial. A més, fa unes setmanes va deixar molt clar que la cerimònia anual dels premis Fundació Princesa de Girona no es podria fer ni a l’Auditori de la ciutat ni al Palau de Fires per trobar-se en obres; i la setmana passada Madrenas va anar més enllà i, amb la contundència que la caracteritza, va dir que s’oposaria a que aquests premis es lliurin a Girona “fins i tot més enllà” que enguany aquests dos espais estiguin en obres. I aquesta mateixa setmana ha ofert la ciutat per exposar l’obra censurada a ARCO dels presos polítics, i que ha adquirit el periodista Tatxo Benet.
L’Estat ha assolit part del seu objectiu. No es pot negar. Ha fet que alguns dirigents independentistes facin un pas enrere, i ha aconseguit atemorir-los. Segur que també a ciutadans independentistes. Però l’error que comet Madrid es creure que ja ha guanyat. Perquè n’hi ha que planten cara: amb part del Govern a Brussel·les; l’exdiputada Anna Gabriel a Suïssa i la contundència de l’alcaldessa de Girona, la dignitat de les institucions catalanes i de l’independentisme es manté dempeus. Orgullosament. Gironinament.
