Ordre constitucional?

"Té gràcia que precisament els espanyols parlin d'ordre, ells que creuen que la Constitució és gairebé tan intocable i sagrada com la Bíblia. No volien que els estats sud-americans consolidessin el seu sistema constitucional?"

Té certa gràcia que Miguel Ángel Moratinos sortís tot esverat a condemnar el "cop d'Estat" a Hondures la setmana passada, sobretot quan el terme utilitzat és "constitucionalisme". Els espanyols parlen de preservar l'ordre constitucional i creuen que sota aquest gran paraigua ja poden tancar files al costat de Zelaya, quan en realitat preservar l'ordre constitucional volia dir prohibir el referèndum que el president pretenia dur a terme per perpetuar-se en el poder. L'article 239 de la seva constitució ho diu ben clar: "El ciudadano que haya desempeñado la titularidad del Poder Ejecutivo no podrá ser Presidente o Designado. / El que quebrante esta disposición o proponga su reforma, así como aquellos que lo apoyen directa o indirectamente, cesarán de inmediato en el desempeño de sus respectivos cargos, y quedarán inhabilitados por diez años para el ejercicio de toda función pública". Té gràcia que precisament els espanyols parlin d'ordre, ells que creuen que la Constitució és gairebé tan intocable i sagrada com la Bíblia. No volien que els estats sud-americans consolidessin el seu sistema constitucional? Doncs aquí ho tenen: no hi ha res més democràtic que un cop d'estat quan el president es passa per allà on vol la Constitució i té totes les institucions en contra (i ha de ser greu, si fins i tot les institucions que representa que tu mateix controles et giren l'esquena).

Els espanyols (i especialment els espanyols socialistes) són així de xulos, ells: des de la democràcia i la seva suposada superioritat moral van donant lliçons polítiques i, com si hi tinguessin la mà trencada, encara gosen parlar de constitucionalisme. A ells els ha anat molt bé, això de la Constitució, sobretot tenint com tenen un Tribunal Constitucional al costat que sempre els podrà treure les castanyes del foc interpretant el que convingui cada vegada que faci falta. Això de les constitucions farà córrer molta tinta perquè tot sembla indicar que seran el cavall de batalla del nostre segle. I som-hi, que tots tenim raó. Després de la 2ª Guerra Mundial tothom va creure que les constitucions ens blindarien davant de les barbaritats del segle XX, però encara resultarà que tot plegat se'ns girarà en contra. Per cert, que tinguin un molt feliç dia de la Independència.

 
 

Comentaris