Ordinalitat

Per primer cop el conseller d’Economia, Antoni castells, obre la porta a un acord sobre el nou model de finançament. Castells, màxim responsable de la part catalana i amb qui el president Montilla va descarregar tota la responsabilitat de la negociació, ha modificat substancialment el seu discurs. Fins ara el conseller deia que l’acord era impossible per una qüestió de model, més enllà de les xifres. Ara afirma que es pot arribar a un acord malgrat que es mantenen visions diferents sobre el principi d’ordinalitat. Una cosa i l’altre resulten contradictòries: la base del model, sobre la que se sustenta l’Estatut, és precisament la que ha de permetre que no es faci cada cop més gran el dèficit fiscal de Catalunya. Hi ha posicions polítiques que reclamen que el nou model serveixi per reduir aquest dèficit; no cal ni tan sols estar-hi d’acord, però si que s’hauria de fixar un consens de mínims en la defensa de que no es mantingui l’espoli. Aquest és un principi legal no interpretable i un dels paràmetres que ens ha de permetre mesurar si l’acord final és bo.