La moció de censura que planteja el PSOE és una acció estratègica contra Ciutadans, encara que la conjuntura els porti, d’entrada, a desallotjar el PP. Dos anys més de Rajoy a la Moncloa haurien afeblit enormement no només la dreta al poder, sinó el bipartidisme en el seu conjunt. És per això que no han aflorat les veus contràries del vell felipisme, com tampoc no s’estan muntant conspiracions per enderrocar Pedro Sánchez per segona vegada.
El règim del 78 ha generat un mapa polític egoista, molt vinculat als diners, on els seus agents són capaços de qualsevol immoralitat sempre i quan assumeixi la jerarquia dels poders establerts. I això no inclou els partits. Per això Felipe González va destrossar la UCD sense contemplacions, de la mateixa manera que el PP tampoc no va tenir escrúpols a l’hora de carregar-se el CDS. Per un procediment semblant, els poders financers i mediàtics de Madrid van deixar sense oxigen la UPyD de Rosa Díez quan els va semblar que Albert Rivera era una opció millor.
Davant d’això, l’independentisme català té poca capacitat d’incidència. Però sí que pot fomentar el cainisme d’un sistema que castigaria al PSOE en el supòsit que acceptés els seus vots, al PP perquè s’hauria quedat fora del poder i a Ciutadans perquè se’ls rebaixarien molt les expectatives. Només per aquesta tragèdia d’opereta, ja val la pena.
