L’èxit de l’independentisme a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat espatarrant. Finalment ha succeït! I és que la llista Eines de país, que compta amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana i del Cercle Català de Negocis, ha guanyat trenta-dues de les quaranta cadires que dimecres estaven en joc al ple de la institució. Els crits d’independència després del recompte -a la seva seu de la Llotja de Mar on fa uns mesos es va acollir el Consell de Ministres- fan posar la pell de gallina. Moltes felicitats a totes les persones que ho heu fet possible! És el vostre èxit però és, també, un èxit de país.
És un triomf pel país perquè aquesta operació d’estat que s’ha fet a la Cambra de Comerç de Barcelona trenca amb la idea que l’empresariat català és contrari a la independència i estableix un precedent que serà vital en el futur. Dic això perquè crec que la victòria a la Cambra enllaça directament amb l’esperit de l’1-O. No en va, està clar que, des d’aleshores ençà, no hi ha cap independentista que vulgui fer passes enrere i tornar al passat. Tot el que ha succeït des del dia en què la policia va apallissar les persones i amb elles, els anhels del poble sencer, referma la voluntat de continuar construint país i República. I això és el que s’ha fet a la Cambra. Avui podem dir que Eines de país ens ha ensenyat una molt bona estratègia, que haurem de seguir i escampar, com una taca d’oli, a d’altres organitzacions i entitats del país.
Això és així perquè estem en un moment en que cal millorar la nostra correlació de forces arreu: al món econòmic -tal com han fet des de l’ANC i el Cercle Català de Negocis- però també al món social, al cultural, al sindical -amb la Intersindical CSC- i en tants d’altres. Aquest argument també és vàlid per al món de la política i els partits, sobretot ara que ha començat una nova campanya electoral. I és que com diu l’amic Jordi Cuixart a la darrera carta que ens ha enviat als socis d’Òmnium Cultural, “cal que els partits independentistes vertebrin una estratègia de consens tan ambiciosa com transversal (…), amb la màxima determinació i mobilització, i també amb grans consensos i capacitat d’empatia i de govern”. Tan de bo que el dia vint-i-sis de maig tinguem un altre èxit de país, l’independentisme continuï creixent i els partits independentistes sàpiguen deixar els seus interessos de partits de costat i optar per una estratègia unitària (o una unitat d’acció o digueu-n’hi com vulgueu!) i fer-nos avançar, tal com dimecres es va fer a la Cambra!.
