Omplir el got (una síntesi hegeliana)

"Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret", que cantava en Llach. Hem après el català; ara hem d'aprendre a parlar-lo amb normalitat."

Tesi (dels "cofoïstes lingüístics"): la situació del català és francament positiva. És a dir, el got és mig ple. Amb més de nou milions de parlants -mai no n'hi havia hagut tants-, la llengua catalana ocupa la 88a posició d'un total de gairebé 6.000, s'estudia a uns 180 centres d'arreu del món i és cooficial o oficial en més d'un 90% del territori on és llengua pròpia. Continua sent una llengua minorada, certament, però les dades indiquen que avança amb pas ferm vers la plena normalització, ja que els nivells de coneixement i de comprensió oral de què disposa són elevats i, lentament però constant, es van fent avenços en el reconeixement dels drets de les persones catalanoparlants.

Antítesi (dels "catastrofistes lingüístics"): el català és al límit de la desaparició com a llengua d'interacció social. O dit d'una altra manera, el got és mig buit. Malgrat l'augment del nombre de persones que saben parlar-lo, les dades sociolingüístiques indiquen que l'ús social retrocedeix o, en el millor dels casos, es manté estancat. Aquesta tendència és clarament observable entre els joves o bé en els entorns amb una presència notable de persones nouvingudes. L'espanyol (i el francès a Catalunya Nord i l'italià a l'Alguer) està ocupant els espais d'ús de la llengua pròpia, relegant-la a una presència gairebé testimonial en àmbits com els mitjans de comunicació o la justícia.

Síntesi (de Tallers per la Llengua, amb modèstia): no sabem si el got és mig ple o mig buit, però sí que tenim molt clar que el que cal fer és omplir-lo fins a vessar. El coneixement del català és elevat, sobretot al Principat de Catalunya. Cert. I l'ús social baixa arreu del país. Cert. Així doncs, tenim un context complicat, no cal dir-ho, però també tenim a l'abast una oportunitat històrica per capgirar-lo i fer que el català esdevingui una llengua normal. Primer de tot ens cal recuperar l'autoestima com a parlants i, per fer-ho, les dades que mostren els cofoïstes lingüístics ens hi poden ajudar. I tot seguit, conscients de la complexitat de la situació -només cal mirar les reflexions que fan els catastrofistes lingüístics-, ens cal actuar amb coherència i responsabilitat, desprenent-nos de vells prejudicis i complexos i aprenent a fer un ús natural de la llengua. "Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret", que cantava en Llach. Hem après el català; ara hem d'aprendre a parlar-lo amb normalitat. Ara hem d'omplir el got.

 
 

Comentaris