Més de tres-cents anys després de la caiguda de Barcelona, enfront a les tropes d’ocupació borbòniques, l’11 de setembre ha esdevingut l’esdeveniment que marca l’inici del curs polític a Catalunya. És prou ben sabut que, des de fa gairebé una dècada, consisteix en una gran demostració de força col·lectiva que ultrapassa l’origen commemoratiu de la Diada, tot situant la causa de l’alliberament nacional a l’epicentre de la política catalana i, en gran mesura, prenent una important centralitat en l’àmbit internacional.
Només per aquest motiu, ja seria suficient acudir novament a la convocatòria de l’ANC i omplir aquest cop la Diagonal. I fins aquí res de nou, sinó tot el contrari: la nostra causa té més centralitat que mai, tant a nivell nacional com internacional. Enguany, a més, les circumstàncies del moment històric fan que la manifestació prengui un caràcter excepcional i és d’esperar, per tant, que obtingui la consegüent resposta popular.
En primer lloc, perquè des de l’eclosió de les grans mobilitzacions independentistes l’any 2009, aquesta serà la primera Diada Nacional clarament marcada per l’embat repressiu de l’Estat espanyol. El fet que hi hagi presos polítics, exiliats, perseguits i agredits per les forces d’ocupació i per la violència feixista (valgui la redundància) és una novetat funesta que, sens dubte, dotarà d’un caràcter excepcional aquesta manifestació.
En segon lloc, perquè el moviment independentista s’ha transformat en moviment republicà: el mandat democràtic que emana del Referèndum de l’1 d’octubre i de de la Declaració d’Independència del Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017, implica que s’hagi passat a reivindicar, no la celebració, sinó la implementació efectiva dels resultats de les urnes, tal com queda reflectit al lema de la capçalera: fem la República Catalana.
En tercer lloc, perquè la demanda popular que va representar Carme Forcadell el 2014, quan va reclamar “President, posi les urnes”, culminà amb el referèndum de l’1 d’octubre i, per tant, cal que el moviment republicà torni a constituir-se des de la seva dimensió popular i torni a dirigir la demanda a les forces polítiques independentistes, sobreposant-se novament a les dinàmiques partidistes. Ara toca reclamar: “President, faci efectiva la República”.
Així doncs, després d’anys de lluita i d’acumulació de forces, havent celebrat i guanyat el referèndum d’autodeterminació, defensant les urnes amb els nostres propis cossos, ara cal demostrar-nos a nosaltres mateixos, als partits polítics i al món sencer que no tan sols ja som un poderós moviment d’alliberament nacional, sinó que també som poble constituent. Perquè fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre significa organitzar la República Catalana, començant per la configuració d’un poder constituent que reuneixi tota legitimitat democràtica i la intel·ligència col·lectiva de què disposem, per fer-la realitat. Per tant, la importància de la manifestació d’enguany és cabdal, ja que s’ha de fer evident quina és la veritable força, l’esperança i el motor de la causa republicana: el poble català organitzat.
