Un odi exagerat i salvatge

"Molts ens preguntem encara per què la mort i l’odi van niar i van créixer sense mesura en aquests joves"

Tres anys després dels fets de la Rambla de Barcelona i del passeig Marítim de Cambrils l’agost del 2017 ha començat a l’Audiència Nacional el judici contra la cèl·lula terrorista que els va fer. En els vídeos que van enregistrar mentre preparaven els explosius a Alcanar, que es van emetre a petició de Fiscalia a la primera sessió del judici, s’hi veuen tres joves serens, riallers, que sembla que juguin mentre se’n riuen amb una fredor paorosa dels conciutadans als quals faran passar terror amb material extret en part de la històrica fàbrica ripollesa on treballa un d’ells. Un infern que diuen que vam pagar amb els nostres diners amb material sostret davant dels nostres ulls. I s’adrecen també a “germans” aparentment per difondre què i com fabriquen els explosius i instar-los a replicar el dolor i el terror que volien i van provocar.

La radicalització salvatge i l’”odi exagerat”, tal com diu en un determinat moment d’un dels vídeos Younes Abouyaqooub, que mai no ens hauríem imaginat que provoquéssim en uns joves ripollesos fins al punt de voler-nos fer patir un infern. El cop va ser brutal per les víctimes i les seves famílies, i per a tothom. Avui mirant els vídeos molts ens preguntem encara per què la mort i l’odi van niar i van créixer sense mesura en aquests joves. I cal que hi trobem respostes més enllà dels mecanismes psicològics que es van activar.

 
 

Comentaris