Oda a les vacances dels mestres

"Tothom sap què s’ha de fer, tothom en sap més que els professionals que fa anys que s’hi han dedicat i format"

Ara potser resulto impopular respecte l’aparent majoria social que consideren que els mestres i professors comencen avui “massa vacances”. Bé, per començar potser convindria desmentir que avui no comencen aquestes vacances, sinó que serà d’aquí uns dies. I tampoc les acaben el 12 de setembre, com els nanos, sinó que ho faran l’1. És veritat, no faran les tres o quatre setmanes de mitjana nacional sinó que en faran més, però tampoc seran els 81 dies que sí farà l’alumnat.

Sobre aquests dos mesos i tres setmanes de vacances escolars, no crec que el debat estigui en el període de descans que hom retreu als docents sinó sobre si aquest període és massa llarg pels estudiants. Però aquest no és un debat que afecti el professorat; és una qüestió que caldria abordar el conjunt de la societat perquè no té a veure amb el descans d’un col·lectiu professional concret sinó amb una cosa més estructural com és l’educació. Cal analitzar, efectivament, si dos mesos i tres setmanes és un espai de temps idoni per reposar forces i desconnectar o bé representa un trencament pedagògic excessiu que es podria remeiar amb un repartiment del descans més esponjat al llarg de tot l’any.

Però insisteixo, aquesta possible reformulació de les vacances d’estiu no s’ha de fer pensant en escurçar les vacances dels mestres per una mena de revenja social de la resta de ciutadans sinó perquè es vol posar la formació dels alumnes al centre del debat. I el mateix es podria dir de l’horari escolar, i si és òptim que al migdia hi hagi dues o tres hores de trencament entre el matí i la tarda o si els nanos de Secundària i Batxillerat han d’entrar a les vuit del matí i dinar a quarts de quatre de la tarda quan els biorritmes adolescents van just en direcció contrària.

Als mestres i professors els passa una mica com als entrenadors de futbol i als meteoròlegs (i a vegades els periodistes): tothom en porta un a dins. Tothom sap què s’ha de fer, tothom en sap més que els professionals que fa anys que s’hi han dedicat i format i, sovint a pilota passada, tothom critica sense mesura i amb fortes dosis de jojahodeisme: van dir que plouria, perquè no posa Jordi Alba i el meu nen això no ho fa. Si teniu fills i filles -o menors al vostre voltant- sabeu com de difícil és tenir-los concentrats una o dues hores seguida (sense l’ajuda de Harry Potter ni de la PlayStation). Doncs ara imagineu-vos que en lloc d’un o dos (o tres) en teniu vora trenta sota la vostra responsabilitat, durant vuit hores i no només amb l’objectiu que estiguin callats sinó que a més, absorbeixin coneixements tant variats com una construcció gramatical, la capital d’Islàndia o restes portant-ne. I també nocions de treball en equip, d’expressió oral, de solidaritat i d’assumpció de responsabilitats col·lectiva. Que diguin bon dia, si us plau i gràcies entenc que és tasca dels pares.

 

I és que, a més, el mestre ja no només ensenya sinó que forma persones. Dit d’una altra manera: no només volem que facin de ‘profes’ sinó que acaben exercint de psicòleg, de sociòleg, de pedagog, a voltes de metge, de jutge, d’educador social, d’infermer i una estoneta cada dia -i sobretot- fent de mares i pares amb abraçades i petons quan, dels plors de les nou del matí al cansament de les cinc de la tarda, no hi són els titulars.

No cal demostrar doncs que, en tant que col·lectiu d’interès especial, també tenen dret a alguns avantatges per compensar el desgast diari que, perllongat en el temps, pot esdevenir estrés i per tant una desmotivació fatal per una feina tan crítica. O és que algú discuteix que, per exemple, els bombers tenen dret a tres dies de descans després d’una guàrdia de 24 hores? O que aquests mateixos bombers es puguin jubilar als 55 anys? Els bombers tenen la sort que, com que la seva feina no entra dins de la categoria de mestres, meteoròlegs i entrenadors de futbol, poca gent es veu en cor de dir com s’ha de combatre un foc forestal de cent hectàrees amb flames de tres metres. En fi, serveixin aquestes ratlles per homenatjar la tasca de tots els docents ni que sigui des de la dissidència opositora al cunyadisme que considera que avui comencen ‘massa’ vacances. Que passeu un bon estiu. I també els bombers: tan de bo no treballeu gens.   

 

Comentaris (11)
Autoindulgència aplicant severitat Fa 1 mes
Company, el teu panegíric a l'acomodadíssim,covard i mediocre sector docent/magisteriat fa aigües per totes bandes. Masda fronts oberts, sols em queda recomanar a aquest exèrcit deficitari de l'erari públic que llegeixi més. Noam Chomsky, Ken Robinson, i sobretot Foucault. Els mestres i professors són un mal a eradicar a la societat que ha de venir, sento si toco la sensibilitat burgesa i aferrada a l'statu quo d'alguns. Més que adoctrinar amb rigor a alumnes, a ells els fa falta caminar
OLIVETTA Fa 1 mes
El comentari no te que veura amb el teu article pero aprofito per dir MOLT BO EL TEU DEVANTAL DE AVUI.
Jordi Fa 1 mes
Que la tasca dels professors és important no ho posa en dubte ningú, i educar no és una feina senzilla, però tampoc no és la professió més soferta que hi ha. Desgast diari perllongat en el temps i estrés i desmotivació n'hi ha a tot arreu i no és gens excepcional. Si el centre del debat ha de ser la formació dels alumnes, no em sembla que exagerar la duresa de la feina de mestre pugui servir per a res.
Josep Fa 1 mes
Que tinguen unes bones i merescudes vacances! I no olvidem que la educació s'aprèn a casa!! Que hi ha cada element que es carn de presó!
Olivetta Fa 1 mes
Un bon mestre es mereix tots els respectes,tenen la materis per moldear el pervindre de aquels que tenen la sort de tindre-els .BONES VACANCES Crec que els mereixen, a mes Acostuman a buscar altres ves per fer millor la seva feina
ramon Fa 1 mes
Mestres i profes de secundària haurien de tenir el respecte de tota la societat. Només el desconeixement pot fer que es questioni la seva feina i condicions de treball. De fet, qui vulgui, que es faci professor i ja està. M'explico ??
Gir Fa 1 mes
Com a professor de secundària us diria que convido a tothom que imagini passar el dia amb grups de 30 alumnes, poc acostumats a concentrar-se a la feina, amb les hormones esvalotades, sense tenir les activitats programades, corregides, que siguin prou variades i alhora complint les erràtiques idees que ens marca la normativa, tant l'estatal com l'autonòmica. Barrejant alumnes amb ganes d'aprendre amb d'altres que amb prou feina saben escriure (ni ganes) i amb un nivell d'educació molt divers
Anselm Fa 1 mes
Com a mestre jubilat: moltíssimes gràcies. La tasca docent, de fet, molts garlaires no l'aguantarien ni una hora.
Albert Berrio Fa 1 mes
Sóc professor de secundària i estic totalment d'acord amb l'esperit i la lletra d'aquest article. Cal distribuir les vacances escolars d'una altra manera. 1. Com a mínim dues setmanes de vacances d'estiu s'haurien de situar en altres moments del curs. 2. Cal desvincular les vacances escolars del calendari de festes de l'església catòlica.
David Fa 1 mes
Considero que, junt amb els metges, els professors són el col.lectiu més important. El problema de les vacances escolars és econòmic. En el cas que els pares o tutors treballin implica tenir que pagar casals. Entre juny i setembre la meva filla de 9 anys haurà d'anar a 4 serveis de casal diferents, algun dels quals dins del seu recinte escolar habitual. Tampoc són vacances al 100% donat que té que seguir un horari. El problema, repeteixo, és pagar, i pagar per a què et guardin el fill o
Eli Fa 1 mes
Als metges no se'ns té la consideració de respectar el descans des afortunadament, cuidar altres es molt cansat, tots aquest col.lectiu necessiten un descans extra. L'educació de casa és molt important, no responsabilitzen els mestres per tot
Dani Fa 1 mes
El tema és que els centres educatius no son un pàrquing on deixar-hi els fills quan has de treballar. L'escola és per educar, no per entretenir els fills quan els pares treballen. Potser el problema és que els pares treballem massa. En comptes de queixar-nos que els fills i els mestres haurien de viure per treballar com nosaltres hauriem de lluitar nosaltres per equiparar-nos a ells.
Montserrat Fa 1 mes
Gràcies, soc una professora de secundaria I hi ha poca gent que vegi on esta El problema.