Oda a les vacances dels mestres

"Tothom sap què s’ha de fer, tothom en sap més que els professionals que fa anys que s’hi han dedicat i format"

Ara potser resulto impopular respecte l’aparent majoria social que consideren que els mestres i professors comencen avui “massa vacances”. Bé, per començar potser convindria desmentir que avui no comencen aquestes vacances, sinó que serà d’aquí uns dies. I tampoc les acaben el 12 de setembre, com els nanos, sinó que ho faran l’1. És veritat, no faran les tres o quatre setmanes de mitjana nacional sinó que en faran més, però tampoc seran els 81 dies que sí farà l’alumnat.

Sobre aquests dos mesos i tres setmanes de vacances escolars, no crec que el debat estigui en el període de descans que hom retreu als docents sinó sobre si aquest període és massa llarg pels estudiants. Però aquest no és un debat que afecti el professorat; és una qüestió que caldria abordar el conjunt de la societat perquè no té a veure amb el descans d’un col·lectiu professional concret sinó amb una cosa més estructural com és l’educació. Cal analitzar, efectivament, si dos mesos i tres setmanes és un espai de temps idoni per reposar forces i desconnectar o bé representa un trencament pedagògic excessiu que es podria remeiar amb un repartiment del descans més esponjat al llarg de tot l’any.

Però insisteixo, aquesta possible reformulació de les vacances d’estiu no s’ha de fer pensant en escurçar les vacances dels mestres per una mena de revenja social de la resta de ciutadans sinó perquè es vol posar la formació dels alumnes al centre del debat. I el mateix es podria dir de l’horari escolar, i si és òptim que al migdia hi hagi dues o tres hores de trencament entre el matí i la tarda o si els nanos de Secundària i Batxillerat han d’entrar a les vuit del matí i dinar a quarts de quatre de la tarda quan els biorritmes adolescents van just en direcció contrària.

Als mestres i professors els passa una mica com als entrenadors de futbol i als meteoròlegs (i a vegades els periodistes): tothom en porta un a dins. Tothom sap què s’ha de fer, tothom en sap més que els professionals que fa anys que s’hi han dedicat i format i, sovint a pilota passada, tothom critica sense mesura i amb fortes dosis de jojahodeisme: van dir que plouria, perquè no posa Jordi Alba i el meu nen això no ho fa. Si teniu fills i filles -o menors al vostre voltant- sabeu com de difícil és tenir-los concentrats una o dues hores seguida (sense l’ajuda de Harry Potter ni de la PlayStation). Doncs ara imagineu-vos que en lloc d’un o dos (o tres) en teniu vora trenta sota la vostra responsabilitat, durant vuit hores i no només amb l’objectiu que estiguin callats sinó que a més, absorbeixin coneixements tant variats com una construcció gramatical, la capital d’Islàndia o restes portant-ne. I també nocions de treball en equip, d’expressió oral, de solidaritat i d’assumpció de responsabilitats col·lectiva. Que diguin bon dia, si us plau i gràcies entenc que és tasca dels pares.

 

I és que, a més, el mestre ja no només ensenya sinó que forma persones. Dit d’una altra manera: no només volem que facin de ‘profes’ sinó que acaben exercint de psicòleg, de sociòleg, de pedagog, a voltes de metge, de jutge, d’educador social, d’infermer i una estoneta cada dia -i sobretot- fent de mares i pares amb abraçades i petons quan, dels plors de les nou del matí al cansament de les cinc de la tarda, no hi són els titulars.

No cal demostrar doncs que, en tant que col·lectiu d’interès especial, també tenen dret a alguns avantatges per compensar el desgast diari que, perllongat en el temps, pot esdevenir estrés i per tant una desmotivació fatal per una feina tan crítica. O és que algú discuteix que, per exemple, els bombers tenen dret a tres dies de descans després d’una guàrdia de 24 hores? O que aquests mateixos bombers es puguin jubilar als 55 anys? Els bombers tenen la sort que, com que la seva feina no entra dins de la categoria de mestres, meteoròlegs i entrenadors de futbol, poca gent es veu en cor de dir com s’ha de combatre un foc forestal de cent hectàrees amb flames de tres metres. En fi, serveixin aquestes ratlles per homenatjar la tasca de tots els docents ni que sigui des de la dissidència opositora al cunyadisme que considera que avui comencen ‘massa’ vacances. Que passeu un bon estiu. I també els bombers: tan de bo no treballeu gens.   

 

Comentaris