Més que tancar portes, sempre he preferit obrir-les. Les portes tenen un no sé què emocionant. Potser perquè sembla que tota porta, hagi d’amagar una història intrigant. Això és el que els contes ens han ensenyat: Portes secretes, que per definició comporten acció. Portes misterioses que conviden a entrar en un món diferent, que millora el present. A qui no li agradaria tenir una d’aquestes portes fantàstiques a casa, i desaparèixer en certs moments? A qui no li agradaria canviar els maldecaps d’un dia laboral per una lluita ferotge amb un dragó descomunal? I a qui no li agradaria tornar al món real, havent triomfat? Les portes dels contes tenen això: No t’expliquen que els dragons existeixen, sinó que tu hi pots lluitar, i els pots derrotar.
- CA
