L’independentisme va de cul per convèncer els comuns que s’apuntin al referèndum unilateral. L’acte del 4 juliol per explicar els ets i uts del RUI va en aquesta línia. Em pregunto què ha passat amb tot aquell bullshit de no explicar-nos res fins al final per no mostrar les cartes a l’estat, però en fi, el cas és que l’anunci no ha tingut cap efecte revulsiu a CSQP, que ha menyspreat l’acte perquè no es farà al Parlament: “És evident que el Govern no ajuda gens aquells que estem treballant per fer un referèndum amb garanties, eficaç i que tingui conseqüències”, ha dit Joan Coscubiela. Cal tenir-los com un toro.
En una altra picada d’ullet als comuns, es veu que la llei de transitorietat jurídica garantirà la dació en pagament i augmentarà les pensions. Aquesta llei, que es vol aprovar després del referèndum en cas que guanyi el Sí, ja pot prometre una república a la veneçolana que, si els comuns tenen ni que sigui un dit de marge per deslegitimar el resultat del referèndum, ho faran.
L’independentisme no acaba d’entendre que si els comuns rebutgen el referèndum unilateral, no és pel bla bla bla sobre les garanties que estan sempre endollant-nos sinó perquè no volen que hi hagi cap referèndum. Ni unilateral ni pactat, deixem d’enganyar-nos. Ells volen canviar Espanya, no marxar-ne. Espanya és el seu projecte, el seu marc mental, la seva nació primera, el seu subjecte polític mare. Catalunya és l’eterna secundona en la seva llista de prioritats. Si no fos així, no defensarien que només té dret a marxar quan tingui el permís d’Espanya. En l’eix nacional són exactament al mateix lloc que el PSC i l’únic que els diferencia és que ells fan trampa.
Si parlem dels seus votants ja hi ha matisos, perquè jo en conec uns quants que van votar la comunada però que en un referèndum votarien Sí. Però pel que fa als polítics, creieu-me que no ens ajudaran mai de grat en res i que només aniran a favor dels nostres interessos si consideren que no tenen absolutament cap altra opció per sobreviure políticament, com li va passar a Iniciativa amb el 9N. No es tracta, doncs, de mirar de convèncer-los. Es tracta de no deixar-los cap escapatòria. I això es fa fent un referèndum i un post-referèndum que siguin l’hòstia amb patinet. Al final, com sempre, tot depèn de nosaltres.
