Objectiu: canviar l'independentisme

"L'estat espanyol està en guerra contra Catalunya. Guerra d'extermini amb la què pretén acabar amb l'independentisme."

El Tribunal de Comptes, aquest òrgan encara més desprestigiat que el Tribunal Suprem -que ja és dir-, ha imposat unes penes confiscatòries a Mas, Rigau, Ortega, Homs i altres. Un tribunal format per servents d'un règim corrupte, nomenats pel partit que més ha robat en la història d'aquest país, gosa demanar responsabilitats a unes persones honrades per complir un mandat democràtic. Una magistrada que va ser ministra d'Aznar al govern del qual, entre d'altres, hi havia un vicepresident que avui és a la presó per lladre, fiscalitza el comportamrnt de persones que probablement són molt més honorables que ella.

 

El que demostra aquesta persecució política és que, com sempre, l'estat espanyol està en guerra contra Catalunya. Guerra d'extermini amb la què pretén acabar amb l'independentisme. Guerra de l'Estat. Per això utilitza tots els recursos, legals i il·legals. I, és clar, amb l'ajuda impagable que li ofereix la seva gent a Catalunya, els sucursalistes i els quintacolumnistes, els que ja s'han entregat i els que somnien amb entregar-se.

 

I aquest reescalfament de la guerra anticatalana té lloc amb un govern que venia a dialogar, a arraconar la política purament repressiva del PP, per substituir-la per una altra de negociació. Pura propaganda. La seva intenció és tan persecutòria i autoritària com la de la dreta. El que el govern del PSOE anomena "normalitat" és una situació on la Generalitat no desborda el marc legal autonòmic, s'oblida dels presos i exiliats polítics i dóna la seva aprovació als comptes de l'Estat que els dos partits de l'autoanomenada esquerra espanyola necessiten per poder continuar governant.

 

Per aconseguir el seu objectiu de doblegar l'independentisme o obligar-lo a signar els PGE, el govern no té cap inconvenient a recórrer al seu soci de la "vertadera" esquerra, Podemos, per si aconsegueix enganyar els dirigents d'ERC o del PDeCAT. Ho va intentar -ho continua intentant- fent una crida hipòcrita a la sensibilitat de l'esquerra respecte la condició de les classes subalternes i les seves millores materials. Que potser aquestes millores materials -d'altra banda molt problemàtiques- no mereixen el suport sense reserves de qui es diu d'esquerres? No han de prevaldre sobre qüestions "nacionals" i identitàries? Fins i tot quantifiquen el xantatge: Catalunya perdrà 2.200 milions d'euros si no aprova els PGE.

 

Malgrat tot, sigui quina sigui la intensitat de l'ofensiva de l'esquerra espanyola, aquests pressupostos no es poden aprovar. Per principis i per dignitat. La lluita per la llibertat dels presos polítics no té preu i assenyalar-ne un hauria de ser prou motiu com per declarar Iglesias persona tan poc grata a Catalunya com el rei. En el fons, aquests pressupostos miren d'enfortir la monarquia donant estabilitat i possibilitats als de l'"a por ellos", que són la guàrdia reial.

 

Per això el "no" és la nostra força, perquè descansa en una actitud de principis i solidaritat amb uns dirigents injustament empresonats fa més d'un any. Però, sobre tot, perquè corona la unitat d'acció, que és el recurs més important de l'independentisme. D'aquí que el nacionalisme espanyol vulgui trencar-la com sigui, des de l'ABC fins als de Podemos, passant per Ada Colau.

 

 

Però no ho aconseguirà. El moviment ja ha passat el moment en què un personatge tan penós com aquest podia fer-li res. Tots els participants han superat un punt de no-retorn, sense camí de tornada: les persones embargades han perdut el seu patrimoni; les empresonades uns anys de la seva vida que ningú no els tornarà; les exiliades, convivència familiar i oportunitats vitals. És un tots a una de la gent i de la terra. Això és el que els estrategues espanyols dels PGE, especialment els qui diuen que són d'esquerres, no entendran mai perquè ells no fan política sinó que la política, la mala política, els fa a ells.

 

És la nostra negació la que amenaça els seus privilegis. La nostra força és l'amenaça i l'amenaça té força si es compleix...

 

Comentaris