O valentia o rendició

"Si no hi ha un acord real al Parlament per desobeir Llarena i mantenir els diputats, el Govern trontollarà i arribarà al judici polític del Suprem amb la pell i l'os"

S'acosta una prova de foc per a l'independentisme, probablement, de vida o mort per a la solidesa del Govern i la majoria parlamentària. Es tracta de la situació dels diputats i exiliats que Llarena dóna per suspesos, i als quals el president del Parlament ja ha retirat el sou. La gran trencadissa entre ERC i JxCAT que va comportar suspendre un ple al juliol tenia com a epicentre el president a l'exili. JxCAT estava disposada a fer renunciar els presos, però no a Puigdemont, una excepció que els republicans no van tolerar. Tampoc no va quedar clar si els presos polítics acceptaven renunciar a la seva legitima acta forçats o per voluntat. En el proper ple del Parlament s'ha de visualitzar l'acord que ha anunciat, sense donar-ne els detalls, el president Torra. Un acord que només pot passar per desobeir Llarena i mantenir la dignitat de la cambra i dels presos i exiliats, entenent que la retirada del sou és un error i una debilitat, però no afecta a l'estratègia de fons.

 

La fórmula ja l'havien apuntada JxCAT i la CUP: dur la suspensió a la Comissió de l'Estatut del Diputat, que emetria un informe per a ser votat a l'hemicicle, on la majoria absoluta independentista rebutjaria la suspensió sense que hi pugui haver conseqüències penals ni per als diputats, que són inviolables –cap diputat ha estat perseguit per la votació del 27-O- ni per als membres de la Mesa, la gran por d'ERC. Aquest camí, però, requereix recosir les lleialtats, fidelitats, confiança i responsabilitat entre els tres partits que a hores d'ara costen de visualitzar. 

 

 

El gran obstacle per construir plegats és que rere l'acatament o no de la suspensió dels presos polítics i exiliats hi ha una por comprensible a una nova onada de repressió judicial de l'Estat –Carme Forcadell és a la presó per permetre un debat parlamentari-, però sobretot, estratègies més de partit que de país. Hi ha hegemonies polítiques futures en joc, amb República o amb autonomia. Un president fort a l'exili, transversal i amb ascendència sobre cada racó de l'independentisme minva possibilitats al líder d'ERC, empresonat i sense veu. Però alhora ERC és ara un partit més sòlid que el PDeCAT o que el nounat grup parlamentari de JxCAT, i pot mantenir el pols per l'hegemonia encara que tingui un líder a la presó i la secretària general a l'exili. Els dos grans nuclis de l'independentisme es mesuren les forces constantment, més preocupats, o això sembla, per si s'acosta un nou assalt electoral que no pas per donar compliment al mandat de l'1-O.

 

Sigui com sigui, la majoria independentista té en els propers dies l'oportunitat de demostrar als seus presos i exiliats, però també al carrer, que el Parlament és efectivament sobirà i que el vot dels catalans de l'1-O i del 21D és sagrat. Si no hi ha acord real, el Govern trontollarà i arribarà al judici polític del Suprem amb la pell i l'os. Al capdavall, els llaços grocs reclamen dignitat. 

 

Comentaris