No hi ha DUI a la vista, ni desobediències obertes, ni llei de transitorietat jurídica. Hi ha presos polítics, exiliats, repressió, 155, vulneració de drets bàsics i un jutge prevaricador que perverteix l’activitat democràtica del Parlament per protegir el règim que l’alimenta. Aquesta és la realitat. Exigir als teus socis canviar-la abruptament és absurd per impossible, però encara és més absurd deixar morir el valor de l’1 d’octubre i el 27 d’octubre per batusses partidistes. Dos dies en què Catalunya va ser República i l’Estat espanyol va fer fallida. Però contra la repressió, les clavegueres i l’autoritarisme d’Espanya no n’hi ha prou amb bona fe i legitimitat democràtica.
Cal una acció internacional permanent, política i judicial, la creació d’unes estructures capaces de suportar els atacs d’un Estat disposat a tot per defensar el seu negociat i, sobretot, un procés constituent que impliqui tota la societat en el canvi de marc mental de súbdits a sobirans, de règim corrupte a república. Enfrontar-se a la monarquia, a l’IBEX-35 i a una policia i uns tribunals amb genètica franquista no és pas poca cosa. Tant les institucions com el carrer han d’estar preparats. Qui sap si el 27 d’octubre el carrer ja estava preparat i van fallar les institucions, o potser el carrer també estava verd però es va crear la il·lusió benintencionada de la maduresa.
Tant se val, no es pot retrocedir en el temps. Però sí començar a preparar el terreny per fer el ‘clic’ definitiu en un escenari raonable a dos o tres anys vista, capitalitzant l’exili per legitimar el projecte republicà a ulls del món, lluny de les grapes de Madrid i la seva premsa. I des de Catalunya, legitimant la República per als ciutadans amb la seva implicació directa en el procés constituent i a través de lleis i polítiques socials que preparin el país per ser un Estat regit per la justícia social i la democràcia més pura. En aquesta feina, el Parlament, però també el Govern i els ajuntaments seran claus.
Els ajuntaments… Primera gran oportunitat per fer un plebiscit: O monarquia o república. Per què no llistes unitàries republicanes en tots els municipis de Catalunya? Sense quotes de partit, sense interessos personals i sense lluites fratricides. La força que tindrien aquestes llistes seria brutal arreu del territori, i probablement convertirien Barcelona en ciutat republicana. Sense la capital de Catalunya decantada, tot serà molt més difícil. Però els partits fugen de la unitat d’acció republicana com de la pesta quan van a les urnes. Una por que no tenen la majoria d’electors independentistes. O és que a les manifestacions de l’11S i pels presos polítics no es donen la mà sense ensenyar prèviament la butlleta de vot?
Per fer aquest ‘clic’ cal màxima unitat republicana. Tenir clar que realisme no vol dir renúncia ni rendició, sinó redefinició d’estratègies, generositat i responsabilitat. L’alternativa, només, són els Borbons.
