O Mambo o Rambo

"S'està generant un clima mediàtic i polític a Madrid per justificar i endolcir la repressió que tenen a punt per, a la que salti una guspira, deixar anar la força sota el pretext que no hi havia més remei"

Unes hores abans dels fets del 20S, el govern espanyol va donar per "neutralitzat" el referèndum després dels escorcolls a les seus d'Unipost a Terrassa i a l'Hospitalet de Llobregat. A més de "neutralitzat", altres fonts de l'Estat van fer servir la paraula "desarticulat". Més enllà d'aquest llenguatge més propi d'una organització terrorista que d'una votació, sobta una contradicció flagrant: Si el referèndum està "desarticulat", què hi fan 6.000 agents extra de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional?

 

És ben evident que, de la mateixa manera que s'han intervingut les finances de la Generalitat i les ha absorbit el ministeri d'Hisenda, s'estan substituïnt els Mossos d'Esquadra pels altres dos cossos policials. Tres vaixells, centenars de vehicles i milions d'euros en hores d'extres i complements salarials per desplaçament. La justícia persegueix la Generalitat perquè creu que ha desviat 6,2 milions d'euros per organitzar el referèndum. El cost policial per intentar evitar la votació superarà còmodament aquesta xifra el dia 5 d'octubre (dia en què acaba l'ordre especial del ministeri). Dit d'una altra manera: val més la repressió que la organització.

 

 

I el cost, evidenment, no serà només econòmic. El portaveu del govern espanyol ha fet aquest migdia una roda de premsa posterior al consell de ministres per posar-se les mans al cap. Ha dibuixat una Catalunya on només hi ha desordre i assetjament a la Guàrdia Civil, als alcaldes del PSC i als pares de l'Albert Rivera. En tota societat cohesionada i transversal hi ha la quota d'impresentables. De la mateixa manera que no tota la societat espanyola és impoluta, la catalana també té els seus cretins que insulten socialistes i pinten comerços. Es condemnen els fets, s'aïllen els seus responsables i es demana perdó. El problema, i greu, és quan el portaveu del govern espanyol presenta una Catalunya no on passa això sinó on NOMÉS passa això. Oblidant-se de la resta, de les resistències pacífiques, de les cançons, de les famílies senceres manifestant-se i tota la resta. Per no parlar, evidenment, que els que han dormit als calabossos només pertanyen a un bàndol. O que 12.000 euros al dia, com a assetjament no està malament.

 

Davant d'aquesta absoluta injustícia discursiva, a l'independentisme només li queda una opció: fer el mateix però encara amb molta més pulcritud que fins ara. Més cançons, més càntics en positiu, més mans enlaire i culs a terra. Més clavells, més cordons de voluntaris i carros amb menjar. Més pancartes i més bromes com les d'Innovapack. I més paciència. S'està generant un clima mediàtic i polític a Madrid per justificar i endolcir la repressió que tenen a punt per, a la que salti una guspira, deixar anar la força sota el pretext que no hi havia més remei. Aquesta estratègia té un parell d'errors estructurals evident. El primer és que després de set anys de manifestacions i accions de tot tipus, aquesta violència sobtada no té credibilitat. I dos: encara que costi de creure, només s'ho creuen ells. I la mentida, com el règim, acabarà caient a la mateixa velocitat que els esdeveniments.

 

Comentaris