L’espectacle polític espanyol és dantesc, ridícul i escandalós. I és que la recerca d’un acord s’ha convertit en un joc anomenat “I tu més” en el qual la norma general consisteix a culpar “l’altre” de la incapacitat pròpia de fer govern. Així va succeir durant la investidura fallida de Pedro Sánchez i així està succeint -amb més vehemència- en la investidura, molt probablement també fracassada, de Mariano Rajoy. En conseqüència, el bloqueig polític és brutal, el dèficit democràtic creix a marxes forçades i la sensació que ens trobem en un cul de sac i en un escenari totalment excepcional és cada dia més evident. A hores d’ara, i sense conèixer el resultat de la votació d’avui, només se m’acudeixen dues possibilitats: la celebració d’unes terceres eleccions o bé que el PSOE es decideixi a bastir una alternativa que passi per l’acceptació del referèndum català.
De la primera opció no cal parlar-ne gaire. En la perspectiva d’unes terceres eleccions, és molt probable que el PP aconseguís –ai las!- uns millors resultats. Fins i tot podria aconseguir una majoria absoluta. No en va, les dades demoscòpiques indiquen que el gran perjudicat seria C’s, que continuaria perdent suports, i que qui seria vist com el gran culpable de la situació seria el PSOE. I és que el PP ha aconseguit generar un relat que deixa als de Ferraz com els grans responsables de la manca d’acord. La perpetuació d’un govern del PP seria un desastre de dimensions descomunals i, a més, tindria unes conseqüències evidents per a Catalunya. Així, l’embat dels nacionalistes espanyols amb ànsies de recentralització i amb voluntat de fer fora del mapa qualsevol símptoma de diversitat seria enorme, tant com i la seva intenció de laminar totes les competències aconseguides d’ençà dels anys vuitanta.
La segona opció em sembla molt més interessant, per bé que la trobo altament complicada i avui, malgrat em pesi, poc probable. Tanmateix, en política tot és possible i tot pot canviar en poques hores. Només cal pensar en la política catalana i en tot el que va succeir durant les vint-i-quatre hores prèvies a la renúncia del president Artur Mas per evitar anar a unes eleccions. Doncs bé, si el PSOE vol evitar les terceres eleccions haurà de tenir en compte la reivindicació del referèndum que li fan Unidos Podemos, ERC, el PDC i altres grups de la cambra espanyola. I és que encara que sigui per motius diferents i amb perspectives de futur diverses, aquests tres partits polítics defensen a capa i espasa que la formació d’un govern alternatiu al PP passa perquè el PSOE accepti la celebració d’un referèndum per a l’autodeterminació.
En conclusió, la pilota és la teulada del PSOE. Aquesta no és la millor notícia. Ho sé. Però és l’únic bri d’esperança que encara hi ha per evitar la Gran coalició i unes terceres eleccions. La formació d’un Govern progressista a Espanya depèn del fet que els socialistes acceptin el referèndum català. Aquesta és la qüestió! Per tant, Pedro Sánchez i totes les tendències que conviuen al PSOE hauran de calcular molt bé estratègicament si volen sortir d’aquest cul de sac com el partit que propicia la perpetuació en el poder de la dreta espanyola o bé si es converteix en un partit del segle XXI que practica la democràcia que diu defensar i se suma als grups que reclamen que Catalunya pugui decidir el seu futur. Ho sabrem ben aviat, després de les eleccions basques i gallegues.
